dilluns, de maig 18, 2020

El cártel (Don Winslow)


"El cártel", segona part de la trilogia de Don Winslow (Nova York, 1953), és igual de brutal que la primera, en tots els sentits. El seu principal protagonista és Art Keller, a qui vam conèixer a "El poder del perro". En aquesta novel·la, Keller, agent de la DEA (que combat el contraban de droga), fa d'apicultor en un monestir de Nou Mèxic. Fins que els seus antics caps li diuen que Adán Barrera s'ha escapat de la presó.

Barrera i Keller es coneixen des de temps immemorials. Fins i tot podríem dir que van ser 'amics'. Tot va canviar quan el clan de Sinaloa (liderat per Barrera) va torturar i assassinar un dels principals col·laboradors de Keller. Ell no va parar fins que el va ficar a la presó, després de matar al seu germà i al seu tiet. Ara que ha fugit, el malson torna a començar. Per si no n'hi hagués prou, Barrera ha posat preu al seu cap: dos milions de dòlars. Seran anys sagnants, amb diversos càrtels lluitant per dominar el territori i cobrar el "piso" o dret de pas. Les lluites més bestials són entre el càrtel de Sinaloa i els Zeta, liderats per Ochoa. Els Zeta, que decapiten als seus rivals, tenen formació militar i no s'aturen davant de res ni ningú. Causen terror per allà on passen.

Aquest cop, Keller compta amb la col·laboració de Luis Aguilar i de Gerardo Vera, tots dos mexicans. No sap si se'n pot refiar. "El cártel" és una novel·la plena d'amenaces, d'assassinats i de venjances constants. Queda clar, des del primer moment, que la violència només genera violència i que, un cop t'hi abones, és pràcticament impossible fer marxa enrere. La novel·la de Winslow (696 pàgines) també ens parla de gent corrupte. La majoria de policies mexicans ho són. També molts de nord-americans. Fins i tot el govern dels Estats Units, que sembla fer costat a Barrera, eliminant a molts dels seus enemics. Estem davant d'una història brutal, plena de sang i de droga, molt ben escrita i emocionant. És llarga, però en cap moment et perds ni baixa l'emoció. És addictiva de principi a final. Amb ganes de llegir "La frontera", que tanca la trilogia. M'hi poso aviat.

En aquesta segona part, té molt de pes el paper del periodisme en temps de guerra i de corrupció. Quedar al marge de tot i intentar informar amb professionalitat, amb amenaces i suborns d'uns i altres, ho complica considerablement. L'Oscar, en Pablo i l'Ana ho intenten, però no tots se'n surten igual de bé. Winslow també ens parla del pas endavant que fan algunes dones per plantar cara als càrtels. És el cas de la Marisol (que fa d'alcaldessa), relacionada sentimentalment amb en Keller; de l'Erika (de policia) o de la Jimena (regidora), que comença una vaga de fam per intentar plantar cara a l'exèrcit, confabulat amb els traficants. Sempre miren cap a l'altre costat. És la història de mai acabar. No hi ha res que balli, tot quadra fins al final.

"Todo el mundo sigue esperando que Barrera haga aparición en la ciudad. Un rumor, repetido al punto de convertirse en un "hecho", es que sus hombres entraron en un restaurante de Nuevo Laredo, confiscaron todos los teléfonos móviles, cerraron las puertas y, educadamente, anunciaron que nadie podía marcharse. Cuentan que luego llegó Barrera, cenó en la sala posterior, pagó la cuenta de todo el mundo y se fue. Los teléfonos fueron devueltos a sus propietarios y después los dejaron marchar. Keller sabe que es mentira, pero le parece revelador que algo así pueda considerarse cierto. Sabe que Adán Barrera no se acercará a la zona de guerra hasta que los disparos hayan cesado".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: