dimarts, de maig 19, 2020

Mònica Mir (Miquel de Palol)


"Mònica Mir" és l'últim llibre de Miquel de Palol (Barcelona, 1953). La història comença un 22 d'agost i acaba el 15 de gener de l'any següent. El divideix en tres parts: 'Comèdia lleugera', 'La intriga' i 'L'interior, el llibre'. La primera s'inicia amb la Mònica  divertint-se amb un grup d'amics a Platja d'Aro. Surt amb l'Hipòlit, un noi que està per sota de les seves possibilitats, si fem cas a l'Esther, la seva mare. Elles dues no es porten gens bé.

L'Esther, que domina el difícil art de la manipulació, viu amb en Silvano, un alt executiu d'una multinacional amb negocis tèrbols. Estan fabricant una arma revolucionària amb mà d'obra barata, gràcies als reclusos de diverses presons. El projecte està batejat com a "Operació Diomedes". Funciona més o menys bé, fins que apareix en escena en Lucas, cap visible de "Solidaris Transversals", un grup que denuncia la corrupció i l'abús de poder del capitalisme, que deixa el ciutadà de peu completament indefens. Sense poder de reacció. El personatge d'en Lucas és de vital importància, perquè s'acaba relacionant amb la Mònica i també amb la Midoissa, una dona de qui tothom queda perdudament enamorat. És una deessa feta carn. Un misteri per descobrir. Tanbé un perill públic? Cal gestionar la compassió i l'ira.

A mesura que avança el llibre, tot es complica. La situació dels protagonistes, d'un costat; i la prosa de Palol, de l'altre. Quan entrem a "La intriga" es converteix en més filosòfica i amb un munt de referències mitològiques. Algunes converses es converteixen en 'classes magistrals' i no és fàcil seguir-les. Hi ha triangles 'amorosos' que s'aguanten sobretot pel sexe (uns quants), sadomasoquisme, infidelitats, traïcions i un munt de drogues que no fan bé a ningú. La tercera i última part és completament surrealista, amb la Mònica transformada en un llibre, fent de narradora omnipresent. Teoritza sobre l'objectivitat, l'estil, i sobre tot allò què ha passat des d'aquell estiu 'llunyà' a la Costa Brava. Cap d'ells està sencer. A la llista, hi ha morts, empresonats i embogits. "Mònica Mir" és una novel·la que necessita molta atenció per no perdre's res important. Té 479 pàgines i està publicada per Angle Editorial. Recomanable.

"L'Amadeu entreveu la dualitat d'extrems ira-compassió com una retòrica platònica, i la contingència sobre l'astúcia com una dialèctica aristotèlica o, per alguns, hegeliano-marxista. I la ira com la dimensió d'un mateix que no sap si et farà millor com a persona, però que segur que t'impulsa en valor i coneixement, a mi que soc l'aneguet lleig! No hi veu contrasentit, perquè en la convenció del que els xais entenen i per on transiten tot són bels, estrenyiment i castració encarats a l'escorxada final. Sent com s'està construint un infern per ell tot sol, un espai del pensament i tristesa on podrà moblar la recança de no haver protegit els seus".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: