dimarts, de maig 26, 2020

Els dos remordiments de Claude Monet (Michel Bernard)


El pintor Claude Monet (1840-1926) va ser el principal representant de l'impressionisme francès. D'ell ens en parla Michel Bernard (1958) a "Els dos remordiments de Claude Monet", publicat per La Breu Edicions. L'escriptor en fa un acurat retrat, amb molta delicadesa. Des que va començar a pintar, al costat de Renoir, Cezanne i Bazille, fins a la seva vellesa, ja convertit en un geni. Admirat per tothom.

El llibre, traduït al català per Ferran Ràfols Gesa, comença amb el pare de Gaston Bazille intentant trobar al seu fill Frédéric al camp de batalla, a la guerra francoprussiana. Quan es va fer voluntari, ja era un artista conegut. Va morir amb només 28 anys. Un cop fort pels seus contemporanis, amb Monet al capdavant. La figura clau en la vida i l'obra de Monet va ser la seva primera muller, la Camille. Li va començar fent de model. Va morir jove, als 32 anys, per culpa d'un càncer de matriu. També van ser importants per al pintor Paul Durand-Ruel (el marxant que el va posar al mercat) i Ernest Hoschedé, comerciant i gran col·leccionista d'art. Quan aquest segon va morir, ell es va casar amb la seva dona, l'Alice, en segones núpcies. Sense oblidar la Camille.

Els inicis de Monet no van ser fàcils, amb poques vendes i molts deutes, canviant de casa constantment. Sempre buscava els millors cels per pintar els millors paisatges. La seva situació econòmica, la falta de suport del seu pare i un casament a desgrat de la seva família m'ha recordat la vida de Cezanne, que tan bé va explicar Martí Domínguez (1966) a "El fracassat". El llibre també explica com alguns d'aquests pintors es compren els quadres entre ells, per ajudar-se, quan a algun d'ells li anaven malament les coses. Suposo que els dos remordiments de Monet són no haver pogut impedir les morts de la Camille i d'en Frédéric. Al llibre s'inclouen fotografies de quatre dels seus quadres:"La déjeuner sur l'herbe", "Camille o la femme à la robe verte", "Camille sur son lit de mort" i "Femmes au jardin".

"La Camille pensava que, amb molt poques excepcions, de fet ella no era mai el tema dels quadres del seu marit, sinó una simple silueta en el paisatge. En canvi, mai no era tan present com en un "Renoir", com en deien ells. La manera com en Renoir pintava les seves faccions li feia pensar en el primer quadre d'en Monet on havia sortit, titulat Camille, que era com n'havia seguit dient el seu autor, un nom bonic que semblava que se li fongués a la llengua, per més que els visitants del Saló ràpidament l'haguessin rebatejat com a La noia del vestit verd".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: