Piotr Gavrílovitx és el narrador d’aquesta història, molt ben explicada, que gira al voltant dels amors impossibles i de les passions més fosques del cor. S’ha de llegir. Tot passa a Moscou, l’any 1835. Allà, aquest jove estudiant coneix a l’Aleksandr Davíditx Fustov, un ‘bon vivant’ amb qui de seguida fa una amistat. És ell qui li presenta al senyor Ratsch. Des d’un primer moment, queda clar que el vell professor és una persona despòtica i que només és mou per diners. És el 'padrastre' de la Susanna, a qui maltracta sempre que pot. La noia és la filla extramatrimonial d’un ric terratinent, que mai la va reconèixer com a tal. Toca molt bé el piano i sembla estar enamorada de l’Aleksandr, que no s’acaba de comprometre amb ella. En Piotr té molt bona opinió dels dos. Desconeixia que mantenien una relació més o menys incipient.
La Susanna no ha tingut una vida feliç, com deixa clar el títol del llibre. Tot empitjora després de la mort de la seva mare, amb qui tenia una bona relació. El seu pare biològic, l’Ivan Matvéïtx, mai no l’ha estimada. Ni el senyor Ratsch -el seu 'padrastre'- ni en Semion Matvéïtx, que va heretar les terres del germà després de la seva mort. No l’estimaven com a filla, però sí que despertava en tots tres pensaments impurs... Maleïts vells verds! La Susanna no té una espatlla on plorar. Potser per això s’enamora amb certa facilitat. Desitja sortir del pou com sigui i viure amb una mínima normalitat, sense pressions ni humiliacions personals. Una bona part del llibre és el quadern de la Susanna, on explica la seva trista vida, a qui la vulgui llegir. Li entrega a en Piotr quan la desesperació ja la supera. Tragèdia a la vista.
“-Quin individu més estrany! –vaig dir, adreçant-me a Fustov, que ja s’havia posat rere el banc de torner-. ¿De debò que és estranger? Parla un rus molt fluid.
-És estranger, sí, tot i que ja fa trenta anys que resideix a Rússia. Sembla que el 1802 un príncep el va portar fora en qualitat de secretari, però més aviat devia ser el seu ajudant de cambra. I certament parla un rus molt fluid.
-Ben rebuscat, però, amb aquests girs tan recargolats que maregen –vaig intervenir.
-Doncs, sí, també poc naturals. Són tots així, aquests alemanys russificats.
-Però si és txec.
-No ho sé, potser sí. Amb la seva dona parla l’alemany”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada