Tot passa a Suècia, entre els anys 1434 i 1436. És una època molt convulsa, amb el rei Èric de Pomerània manant des de lluny, delegant part del seu poder a governadors alemanys i danesos. És per això que el miner Engelbrekt Engelbrektsson se li acaba la paciència i busca la revolució total. Ja n'està fart que el poble pagui un munt d'impostos i cada cop tingui menys drets. Són molts els que es posen al seu costat i recorren el país assaltant castells i fent fora als seus senyors. Amb la mínima violència possible. Al seu costat hi cavalca el jove Måns. La seva família, noble i d'antic llinatge, va enviar-lo a l'Engelbrekt per guanyar-se la confiança del líder rebel i saber cap on decantar-se quan la guerra total sigui inevitable. És fill d'en Bengt Stensson, de l'escut d'or i atzur.
"La maledicció dels Stensson" no és una novel·la fàcil de llegir. Requereix molta atenció. Hi ha un munt de personatges, infinitat de bàndols i aliances que es trenquen poc després de prendre forma i començar a caminar. Un dels pocs que sembla tenir les idees clares és en Måns, que acaba sent més fidel a l'Engelbrekt que a la seva pròpia família. Cal destacar també el paper de la Stina, la mare d'en Måns, a qui la marxa del seu fill la deixa en estat de xoc, tot i tenir una voluntat de ferro. L'autor ens explica la història d'una manera molt crua i sense miraments. Un cop més, descriu ambients foscos i carregats i ho fa amb un ritme i una força descomunal. 580 pàgines per fer un retrat èpic de la Suècia de l'època medieval. I sí, hi ha una maledicció que pocs coneixien...
"He de reconèixer que quan el teu oncle Nils va dir per primera vegada d'enviar-te amb l'Engelbrekt m'hi vaig oposar. Els meus altres germans i jo tenim l'experiència de tota una vida d'intrigues d'en Nils, i Déu sap que no sempre han portat fruit. Però, tot i així ens ha anat bé. Ara el feu de Taljehus és meu, en Knut és a Stegeborg, en Nils comanda l'Smaland, en Bo hauria pogut prendre possessió de Stakeholm si el seu destí li hagués estat favorable. Aviat no quedarà ni un alguatzir danès i alemany en tot el regne i, finalment, serem nosaltres els amos dels nostres castells. Cap altrfa família n'ha sortit tan ben parada".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada