Des del començament, en Martí humanitza a Antoni Rocabertí, que es va posar al capdavant del comtat després de la mort del seu pare. Era un home il·lustrat i filantrop que, a més dels jardins, també va crear una escola gratuïta d'arts i oficis en el mateix recinte del castell. La història de la 'construcció' de la nova Peralada s'enllaça amb la llegenda de la Malaveïna. Aquesta fetillera és un dels vincles d'unió entre l'Antoni i l'Alba, la filla dels masovers, que viuen a Garriguella. La seva és una història d'amor impossible perquè un i altra són de classes socials molt diferents. En Martí ens parla de ciència i superstició, de creences populars, i també del sentiment antifrancès. Hi ha un grupuscle que no veu de bon ull que darrere dels jardins hi hagi François Duvillers.
"Malaveïna" també té gust de vi. De fet, Peralada en comercialitza un de negre amb aquest nom, que s'ha pogut tastar en algunes de les presentacions del llibre. L'Antoni Rocabartí, de salut delicada, sempre es va interessar per les arts ocultes i tenia una biblioteca amb diversos llibres prohibits. Sabia diferenciar perfectament entre la saviesa i allò que alguns definien com a bruixeria. Un cop més, en Martí ens dona a conèixer un fet històric amb rigorositat i emoció. Els seus personatges estan molt ben construïts i transmeten sentiments forts. Com ja ha fet en títols anteriors, reivindica el poder de les dones -algunes perseguides pel seu coneixement- i de la natura, amb els boscos de l'Empordà de protagonistes. Tot amb un català acurat i un final de premi. Molt recomanable.
Altres llibres llegits i comentats de l'autor:
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada