Coses: Felicitat i patiment

A voltes amb la felicitat? Sí, ja ho sé; és un tema recorrent (no un tòpic, si us plau!) des que es va inaugurar aquest blog, el 31 d'octubre de l'any passat. Diuen que un parla d'allò que no té, però no puc estar-hi d'acord. Friedrich Nietzsche, filòsof alemany, explicava que 'No es pot gaudir de la felicitat veritable sense haver patit abans'. Sembla lògic, no? Com pots valorar un sentiment si l'has tingut sempre al teu costat? Nietzsche va haver de deixar de donar classes amb 35 anys, pràcticament cec, amb fortes migranyes i atacs estomacals. Tot i això va poder seguir escrivint, convertint-se en un dels filòsofs més determinants del segle XIX. Nietzsche sabia de què parlava quan es referia a la felicitat i al patiment. Gaudia quan podia, pensant que no sempre ho podria fer.

L'altre dia un amic em deia que el seu pare era professor de ioga i que fa un temps li havia dit que aquest conjunt de disciplines que ens ha regalat l'hinduisme és perillosa. Segons ell, potencia l'egoisme de l'individu i l'allunya de la realitat. Fins i tot va sortir la paraula 'secta'. No ho entenc. Per començar, un professor ha de creure cegament en la disciplina que promou. Com pots ensenyar si no hi creus? Què aprendran els seus alumnes, que han confiat en ell cegament? M'imagino que, com en tot, s'ha de saber no caure en els excessos ni en els fanatismes, però res més. En una vida com la nostra, competitiva al màxim, hem de tenir un espai per a nosaltres mateixos, per relaxar-nos, per pensar una mica. I si d'això se'n deu ser esgoista, vull continuar sent-ho. Qui parla de ioga, parla de qualsevol art marcial o d'altres activitats que ens agradin i ens facin gaudir individualment. Una estoneta 'lliure' cada dia o cada setmana, no tota la vida. Ben repartit, hi ha temps per a tothom.

Vull enllaçar aquesta conversa sobre el ioga amb la suposada necessitat d'estar ocupats per estar millor amb nosaltres mateixos. Diuen que quantes més coses tenim al cap, millor funcionem. Sempre se'ns ha comentat que el subconscient ens domina i, augmentant la nostra activitat creativa, intentem tornar-li la pilota. Llavors és la raó qui intenta dominar-lo a 'ell'. Així de senzill i de complicat. Sí que és veritat que, generalment, els dubtes apareixen quan no fas res, quan més bé i relaxat estàs. Per aquest motiu, considero que és bo marcar-se objectius, etapes per anar cobrint a poc a poc. Per començar petits reptes, que poden anar creixent amb el temps. Sense pressa, però sense pausa.

Hi ha un llibre 'El poder de l'ara' (un camí cap a la realització espiritual) que em va impactar positivament. Segons el seu autor, Eckhart Tolle, hem de saber generar energia positiva. A vegades, hem de saber 'rendir-nos', 'abandonar-nos' segons el ioga. Tan rendiment com abandó no són paraules de caràcter negatiu, encara que, inicialment, ho sembli. Davant d'una situació desagradable (a la feina, en l'amor, en l'amistat) tenim tres possibilitats. Queixar-nos obertament, un dia i un altre (generant negativitat), intentar canviar la situació (si és que realment és possible) o acceptar les coses com són: és a dir, rendir-nos. Acceptem les coses com són i esperem el nostre moment, que acabarà arribant... o no! Per exemple, si una persona no està còmoda en la seva feina, ha parlat amb el seu cap i no l'ha convençut perquè canviï res, té dues opcions: marxar de l'empresa o saber extreure les coses positives d'allò que està fent i potenciar-les. Rendir-se positivament. No és fàcil, però acaba funcionant. Ho deia Nietzsche, patir per caminar cap a la felicitat.