dilluns, de gener 01, 2007
Comentari 'Llamando a las puertas del cielo'. Nota: 6
En busca d'una segona oportunitat
2005 / Estats Units / Drama. Road Movie / 122 minuts / Director: Wim Wenders / Intèrprets: Sam Shepard, Jessica Lange, Tim Roth, Sarah Polley, Gabriel Mann, Fairuza Balk, Eva Marie Saint / Howard Spence (Shepard) és una estrella de cinema vinguda a menys. La seva especialitat són les pel·lícules de l'oest. Un dia marxa d'un rodatge perquè n'està fart de tot el que creia que el feia feliç (èxit, dones, drogues, alcohol...) i emprèn un viatge per conèixer un fill que desconeixia tenir. No sap que està a punt de canviar-li la vida.
Reconec que no sé ben bé què, però a 'Llamando a las puertas del cielo' li falta alguna cosa. Potser és que Sam Shepard no transmet suficientment la desesperació que pateix el seu personatge. Ha fracassat en la vida, i ho sap, però no ens acaba de donar aquesta sensació. La resta és més que correcte. Jessica Lange brilla com sempre, igual que Sarah Polley, a qui crec que estan encasellant en papers massa tristos ('Mi vida sin mí' i 'La vida secreta de las palabras', per exemple). Tinc ganes de veure-la en un paper diferent. Tim Roth dóna un punt d'estranyesa, fent el paper del maniàtic agent d'assegurances que busca a Howard Spence per tornar-lo al rodatge del qual s'ha escapat.
La pel·lícula és lenta, com els moviments de Sam Shepard. Però penso que és una lentitud premeditada, per intentar fer un salt cap al passat, cap a l'Amèrica profunda. Silencis llargs, locals buits, cotxes vells, gent asseguda als llocs amb l'únic objectiu de veure passar els dies... Una ambientació depriment pel 'viatge iniciàtic' de Howard Spence, que vol deixar enrere una vida plena d'excessos per intentar trobar la seva familia. Mai es tard per canviar.
A 'Llamando a las puertas del cielo', Howard Spence va a veure a la seva mare després de trenta anys de no fer-ho. Ella li explica que, temps enrere, una dona l'havia trucada per preguntar-li on era. Volia comunicar-li oficialment que havia tingut un fill. Després de superar el cop inicial, Spence se'n va a buscar-lo. La relació amb la mare i amb el noi no serà fàcil. Han passat massa anys.
(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)
L'Spence se'n va a veure el seu fill i, paral·lelament, descobreix que també té una filla, aquesta amb una altra dona, que tot just acaba de morir. Inicialment, el noi, que fa de cantant, no vol saber res del seu pare; la noia, sí. En Howard pasa de 'No vengan llamando', que és el cartell que penja a la porta de la seva caravana en el rodatge, a 'Llamando las puertas del cielo', un crit desesperat per recuperar el temps perdut. Al final, l'Spence s'acomiada dels seus fills, suposo que momentàniament, i se'n va per acabar la pel·lícula. Després d'un gir inesperat, el final de la seva vida encara és una incògnita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada