dimarts, de febrer 06, 2007

Comentari: 'AzulOscuroCasiNegro'. Nota: 7'4


Tothom lluita per sortir endavant

2006 / Espanya / 3 Premis Goya: millor director novell, actor de repartiment (Antonio de la Torre) i actor revelació (Quim Gutiérrez). Festival de Málaga: Premi Especial del Jurat, Premi de la Crítica i millor guió / 105 minuts / Drama / Director: Daniel Sánchez Arévalo / Intèrprets: Quim Gutiérrez, Marta Etura, Raúl Arévalo, Antonio de la Torre, Eva Pallarés, Héctor Colomé. 'AzulOscuroCasiNegro' és un estat d'ànim, un futur incert, un color que, segons com el miris, canvia. En Jorge ha heretat el treball de porter del seu pare, després que aquest patís un infart cerebral. Intenta canviar de vida, però entre la feina i cuidar al seu pare, no pot. Gràcies al seu germà coneix a la Paula i, aquest cop sí, s'enfrontarà als seus desitjos, deixant de costat el que els altres esperen d'ell.

Suposo que a la vida hi ha més perdedors que guanyadors perquè, darrerament, la majoria de les pel·lícules que cauen a les meves mans són de persones més aviat desafavorides, persones que pateixen, que lluiten per sortir endavant tot i que saben que no ho tenen fàcil. A 'AzulOscuroCasiNegro' tothom voldria tenir una vida millor. Començant per en Jorge, interpretat magistralment per en Quim Gutiérrez. Per mi, aquest noi no és una revelació, és una realitat. El Goya està més que merescut, però els qui el coneiexem (a Catalunya ha treballat moltíssim) no estem gens sorpresos. En Jorge és un noi ambiciós, pero el fet de treballar en una porteria i està cuidant al seu pare són un llast insalvable.

A més, l'entorn, que sempre es decisiu, no l'ajuda gens ni mica. El seu millor amic és un gandul (més preocupat pel seu pare que d'ell mateix), la seva veïna no el valora com es mereix i, per si fos poc, el seu germà està a la presó. Es passa mig dia enviant currículums, anant a entrevistes de treball, però res canvia. Tothom el veu com el jove porter, no com l'aspirant a economista. Però quasi per casualitat, aquestes coses passen així, un dia la seva sort canvia. Coneix a la Paula, una noia que està a la presó... per amor.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La Paula està engarjolada per tràfic de drogues, tot i que aquestes eren del seu xicot, a qui va conèixer en un viatge. Primer, la va fer servir de 'mula' i després la va deixar penjada. Ella intuïa que podia estar fent alguna cosa il.legal, però l'amor pel noi va deixar la seva curiositat en un segon terme. Ara la Paula vol quedar en estat, però l'Antonio, que és el germà del Jorge, té un problema en un testicle i no pot donar-li el fill que ella vol. És qüestio de vida o mort, perquè la Paula (un altra perdedora) necessita quedar embarassada per passar a la secció de maternitat de la presó. A la sala on és actualment hi ha un parell d'internes que li fan la vida impossible.

Pateix la Paula, pateix en Jorge (tots dos es van conèixer a la presó, en una situació dramàtica) i l'Antonio, com no; capaç de demanar al Jorge que es fiqui al llit amb la seva nòvia per no perdre-la. I és que la relació entre els dos interns és antinatural. Una relació de conveniència, més per interés que per una altra cosa. Però la sort o la casualitat vol que la Paula i en Jorge s'enamorin i, junts, intentin sortir de la desidia en què han viscut fins ara. El negre es torna blau fosc, però no deixa de ser negre.

'AzulOscuroCasiNegro' és una gran pel·lícula; potser la millor espanyola que he vist darrerament. Un guió impecable, un ritme adequat i uns personatges treballadíssims. Podríem dir que és un títol d'actors, que estan molt per sobre de tot, fins i tot del propi argument. Excel·lent el treball de Marta Etura i d'Antonio de la Torre. L'escena en què un jurat ha de decidir si li dóna la condicional o no val tota la pel·lícula. Diu una cosa més o menys així: 'Perquè em deixin sortir jo els explicaré el què vostès volen sentir. Com que ja saben que serà així, em quedo callat i si els dono bones sensacions em deixen marxar'. Brutal!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta tinc ganes de veure-la, em sembla que és la pel·li espanyola que està bé que sempre passa com a secundària.

Ah! Vam veure "Requiem for a Dream". No l'has comentat, aquesta no? Brutal. Impacte visual inoblidable, i tothom desitjant que acabés, tot i reconèixer que és un peliculón.

Jordicine ha dit...

La vaig veure fa un any, més o menys. És la pel·lícula més angoixant que he vist mai. Només se li apropen 'El maquinista' i 'Hard Candy'. No l'he comentat. Encara no havia obert aquest bloc. Estic d'acord que és un 'peliculón'. Inoblidable, sens dubte.