Martí Gironell (Besalú, 1971) ens torna a descobrir un personatge fascinant; d'aquells que es fixen en la retina i s'hi queden per sempre més. Es tracta de Valentí Fargnoli, un fotògraf ambulant gironí que, en les primeres dècades del segle XX, va recórrer el país retratant vida. Captant moments únics i irrepetibles. Es desplaçava en bicicleta, carregat amb la càmera, el trípode, decorats i el que fes falta. Estava enamorat de la seva professió.
En Fargnoli és el protagonista d'"El fabricant de records", Premi Prudenci Bertrana, que es va lliurar dimarts passat, a l'Auditori de Girona. El llibre té 292 pàgines i està publicat per Columna. És una història emotiva i molt ben explicada. Tot gira al voltant d'unes fotografies inèdites i compromeses d'en Valentí, amagades des de temps immemorials. Al final, acaben en mans del doctor Masgrau, director del Centre de Recerca i Difusió de la imatge de Girona. Ha arribat el moment que vegin la llum i es faci justícia amb el seu autor? En Fargnoli va tenir una trajectòria brillant. Fins i tot va arribar a fotografiar el casament d'Alfons XIII, un fet que va marcar un abans i un després en la seva carrera.
Diuen que darrere d'un gran home sempre hi ha una gran dona. En el cas d'en Valentí és la Rosa, de qui es va enamorar el mateix dia que la va conèixer. Va ser ella qui va convèncer-lo perquè agafés un ajudant, en Sebastià Martí Roura. Tenia molta feina i ja no podia fer-la sol. La novel·la ens explica la darrera trobada entre tots dos homes a la rebotiga d'en Martí, des d'on recorden les seves vides i tot el que han fet, junts i separats. Sona a comiat... En Valentí té clar que és molt a prop de la mort i li pregunta al seu antic deixeble si es pot fer càrrec d'unes fotografies que sempre li han llevat la son. "El fabricant de records" és una novel·la sòbria, romàntica, ben documentada i molt visual. En Martí fa que estimis el personatge i ho vulguis saber tot d'ell. Molt recomanable.
"-Fabriquem records- va repetir en Fargnoli, i va tustar la capsa de cartró que tenia entre les cames. Ara tenia més clar que mai que les seves fotografies, aquelles més personals que guardava des de feia anys i que no havien vist mai la llum, eren part no només dels seus records més íntims, sinó també d'una història col·lectiva que calia preservar. Algunes encara eren en perill per a qui les tingués guardades, però totes recollien costums que el temps canviaria, tradicions que és perdrien amb el pas dels anys, instants emocionants, gent anònima o personatges més coneguts que protagonitzaven la història que ell també havia viscut, la seva pròpia, però també de la seva època. Un temps irrepetible, com ho són tots, que ell amb la càmera havia fixat per sempre".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada