dissabte, de gener 25, 2025

El futur és una petita flama (Jordi Nopca)

Animals pràcticament humans (o humans del tot) són els protagonistes d'"El futur és una petita flama", l'última novel·la de Jordi Nopca (Barcelona, 1983). Té 297 pàgines i l'ha publicada Edicions Proa. En aquesta faula punyent i divertida, l'extrema dreta arriba al poder de manera democràtica. La granota que fa de presidenta és populista i nega el canvi climàtic. És partidària d'accelerar l'economia al màxim, peti qui peti. 

Els protagonistes centrals són una família d'eriçons. Ell és informàtic. Ella treballa en una fàbrica de iogurts. Acaben de tenir un fill que els canvia la vida per sempre més. Ja res no serà com abans. El petit eriçó els ha omplert d'alegria i també d'interrogants. Sort en tindran del suport incondicional d'uns avis entregats. Conciliar la criança amb la feina és pura ciència-ficció i els secrets sovintegen i els separen cada dia una mica més. Ha esclatat una bomba de neutrons! L'eriçó -no hi ha cap nom en tot el llibre- té un passat de lletrista de cançons i li agradaria ser novel·lista en un futur pròxim, sempre que recuperi part del seu temps. D'una manera o altra, tots dos es veuen superats per la situació política actual i intentaran sortir-se'n de la manera més digna possible.

La coalició progressista que manava abans de l'ultradreta es va enfonsar després de massa temps remant en direccions oposades. Ara ja no serveix de res queixar-se. En aquesta història, també té força pes una ratolineta que defensa que el canvi climàtic acabarà amb el món com tots els coneixem. Més aviat que tard. És una mena de Greta Thunberg que cada cop té més incondicionals. Comença a preocupar al nou govern, amb tics de dictadura. Un os polar, una tigressa, hienes, serps i un reguitzell inacabable d'animalons -alguns més llefiscosos que altres- completen aquest retrat polièdric i irònic d'una societat més versemblant del que sembla. No hi falten missatgers repartint paquets i editors que no se'n surten sense feinetes extres. Després, després... I, sí, per sort, el futur és una petita flama. Alimentem-la.

"Acabem de tenir un fill. Les nostres vides no tornaran, mai més, a ser com abans. Aquesta certesa giravolta dins meu amb la fúria d’un huracà que fa ben poc ni tan sols s’intuïa en l’horitzó. Tant de bo no trigui gaire a passar de llarg i aviat puguem començar a cosir, amb paciència i fermesa, un desgavell tan evident que fa mal als ulls de mirar i ens provoca fiblades d’enyorança al centre del pit".

@Jordi_Sanuy