diumenge, d’agost 09, 2026

Reina Esther (John Irving)

Trenta anys després, John Irving (New Hampshire, 1942) ens torna a portar a l'orfenat St. Cloud's, escenari de "Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra", novel·la que va arribar als cinemes sota el títol de "Les normes de la casa de la sidra". Encara hi treballa el doctor Wilbur Larch. Si llavors era Homer Wells a qui no adoptaven mai, ara és l'Esther Nacht qui busca família per intentar començar una nova vida. 

"Reina Esther" (499 pàgines) està traduïda al català per Imma Estany i Ernest Riera i l'ha publicada Edicions 62. L'any 1908 deixen l'Esther abandonada al porxo de l'orfenat. Té gairebé quatre anys. Una dècada després, encara viu allà. Fins que els Winslow decideixen acollir-la. Farà de mainadera de la seva quarta filla, que es diu Honor, i no li faltarà de res. L'Esther és jueva i lluita obertament contra l'antisemitisme. En algunes entrevistes, Irving ha explicat que el llibre dona suport al dret d'Israel d'existir com a nació i a defensar-se de les amenaces externes. L'autor tampoc no entén que el feixisme estigui agafant tanta volada a Europa. La seva Esther acaba a Jerusalem convertida en una líder dels jueus.

L'altre gran personatge d'aquesta gran novel·la és en James Winslow, fill de la Honor i de l'Esther. El va tenir aquesta última amb un lluitador, de qui ell no n'ha sabut mai res. En Jimmy intenta convertir-se en un bon escriptor. Ho fa influenciat pel seu avi, professor de literatura i gran amant de "Grans esperances", de Charles Dickens. Precisament, el llibre que està escrivint en Jimmy es titula "L'home Dickens", en homenatge al geni anglès. A través dels Winslow, a "Reina Esther" vivim l'agitada segona meitat del segle XX, passant per Maine, Viena i Jerusalem. Queda clar que els Winslow sempre van a contracorrent, enfrontant-se a la rigidesa de les normes vigents. Una de les obsessions de les mares d'en Jimmy és que deixi una noia embarassada per evitar-se d'anar a la guerra en un entorn geopolític hostil.

"Les relacions, ja siguin reals o hipotètiques, et marquen. No és només el que passa entre dues persones, sinó també el que hauria pogut passar. En James Winslow es va enamorar de Fraulein Eissler. Mentrestant, en Jimmy i els seus companys de pis tenien una relació difícil amb en Dagmar, la vídua encarregada de Kasffeechaus Nachtmusik. Compartir una gossa no era l'únic aspecte complicat. No va ajudar gaire la manera en què en Claude va preguntar a la Dagmar si no s'havia plantejat mai "fer-ho amb un home més jove... fins i tot tenir-hi un fill". D'entrada, la Dagmar no es va adonar que en Claude ho preguntava en nom d'en Jimmy".

Altres llibres llegits i comentats de John Irving: 


@Jordi-Sanuy