Coses: No m'agraden els tòpics

Sé que cada dia és més difícil ser original escrivint però, com a mínim, s'ha d'intentar. No pot ser que les informacions continuin inundades de tòpics, com si les cròniques estiguessin fetes en una plantilla preestablerta i només es canviessin quatre dades, per actualitzar-la convenientment quan és necessari. La premsa esportiva n'és un clar exemple, tot i que cada cop són més els periodistes que intenten desmarcar-se de l'estil oxidat i avorrit dels últims anys. És veritat que les declaracions dels esportites tampoc no ajuden massa, però cal fer un esforç per dignificar el periodistme esportiu i posar-lo al mateix nivell que l'econòmic, el polític o el cultural, per citar tres exemples. No podem oblidar que el diari més llegit a Espanya és el 'Marca', amb la qual cosa queda clar que aquest tipus d'informació interessa, encara que molts professionals intentin arraconar-la. "El que sirve, sirve; y el que no, a deportes". És una frase habitual a les redaccions dels diaris. Cal esborrar-la immediatament del diccionari popular, igual que els tòpics que ens envaeixen sense pietat.

Si sou seguidors de la premsa escrita, no us seran estranyes frases com 'el Barça sortirà a guanyar', 'el Sevilla jugarà a l'infern grec', 'el partit d'aquest cap de setmana és molt difícil', 'el futbol és així', 'el Madrid té un peu a les semifinals de la Champions', 'els jugadors posaran tota la carn a la graella' o 'estem a punt de guanyar la lliga, però no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat'. Són només 7 frases, però en podria seguir escrivint fins que es fes de nit i es tornés a fer de dia. El filó és inesgotable. Analitzem-les, crec que pot ser força interessant.

'El Barça sortirà a guanyar'. És lògic, no? Hi ha algú que jugui a perdre? Si un equip juga a perdre sí que és notícia; si juga a guanyar, no. Per tant, és una frase sense cap sentit, tot i que ha estat feta servir un milió de vegades. És veritat que alguns camps tenen ambients molt carregats, especialment a Grècia i a Turquia. Ara, entre un ambient carregat i la definició d'infern (perquè si existeix jo no hi he estat) hi ha molta diferència. Per què cada cop que un equip espanyol de qualsevol esport juga en un camp grec es parla d'infern? Serà així fins que s'acabi la humanitat? 'El partit d'aquest cap de setmana és molt difícil'. O no. El paper de la premsa esportiva és fer de vident? Quants partits dels anomenats difícils s'han acabat guanyant? I quants de fàcils s'han acabat perdent? Si sabem els resultats dels esdeveniments esportius abans que els juguin, perquè no els suspenem directament.

Més tòpics: 'El Madrid té un peu a les semifinals de la Champions'. Per què un peu? Està classificat per alguna cosa és tenir-hi un peu ficat? I per què no un braç?... O una orella? Hem de fer servir aquesta expressió perquè algú se la va inventar a la prehistòria periodística? Mig classificat igual a un peu; classificat, els dos. 'Els jugadors posaran tota la carn a la graella'. Aquesta és divertida. És que els partits es juguen en una cuina? Els jugadors són xefs? Tinc clar que qui escriu això vol dir que els jugadors s'esforçaran al màxim. Però és el més normal, no? Per això cobren, i força, perquè no dir-ho. El mateix amb un altre dels grans tòpics del món de l'esport: 'El futbol és així'. Clar perquè si fos d'una altra manera no seria futbol i potser parlaríem de bàsquet o de petanca. 'No es pot dir blat fins que està al sac i ben lligat'. El blat és el blat, estigui o no estigui al sac; però vaja tampoc tinc la intenció de criticar la cultura popular i la seva saviesa. Comento tot això perquè en tinc ganes, no per donar classes a ningú, que quedi clar. Jo sóc el primer que encara que tinc moltes coses per aprendre, moltíssimes, diria jo. Mai se'n sap prou de res.

El periodisme esportiu està ple de tòpics i d'incoherències, però el periodisme polític i d'altres àmbits tampoc se n'escapen. Que no es facin il·lusions els professionals que s'hi dediquen. Per què quan parlen d'eleccions parlen de la festa de la democràcia? És una evidència. Es fan eleccions perquè hi ha democràcia; en cas contrari no se'n farien. Votem perquè ens ho mereixem i els nostres avantpassats van lluitar per aconseguir-ho. D'aquí a ser una festa... Per què el dia del sorteig de la rifa de Nadal acaba sent el dia mundial de la salut? Tothom compra bitllets compulsivament, perquè és costum, però quan no toca la majoria deixa anar alguna cosa que seria més o menys així: 'no passa res, mentre hi hagi salut'. És el mateix que passa qualsevol dia d'eleccions: Sigui quin sigui el resultat, tothom acaba guanyant. Doncs, felicitats a tots... i bon any 2007!