dijous, d’abril 20, 2017

El matrimoni de la senyoreta Buncle (D.E. Stevenson)


Canviar de casa per desfer-se dels seus veïns i acabar amb les avorrides partides de bridge. Va ser la idea genial de la Barbara Buncle, que va deixar Londres per instal·lar-se a The Archway House, al poblet de Wandlebury. De fet, la iniciativa va ser del seu marit, l’Arthur Abott, tot i que fa la sensació que no ho deia seriosament. Ella s’ho va prendre amb molta la il·lusió i no va parar fins que va trobar el lloc idoni.

Aquest és el punt d’inici d’”El matrimoni de la senyoreta Buncle”, del 1936. El va escriure Dorothy Emily Stevenson (Edimburg, 1892 – Moffat, 1973). Ara, Anna Listerri l’ha traduït al català per a Viena Edicions. Té 426 pàgines i l’he trobat amè i divertit. És la continuació d’”El llibre de la senyoreta Buncle” (1934). La trilogia la completa “The Two Mrs. Abbots” (1943). La Barbara és una escriptora d’èxit. Fa poc que s'ha casat amb el seu editor. Firma amb pseudònim, John Smith, perquè en els llibres parla dels seus veïns i no vol que la reconeguin. Tant “El pertorbador de la pau” com “La ploma més poderosa” van tenir una gran acollida i es van convertir en bestsellers. No té clar si en farà un tercer... Sempre diu que no té imaginació i que si torna a escriure sobre els seus convilatans potser s’haurà de mudar un cop més. I no vol.

Quan arriba a Wandlebury per comprar The Archway House, un dels advocats de Tupper & Tyler la confon amb la poderosa i estrafalària Lady Chevis Cobbe i li entrega el testament d'aquesta perquè el llegeixi. Quan se n’adona de l’equivocació, l’home es voldria morir. La Barbara li diu que no desvelarà a ningú el seu contingut. La rica Lady Chevis Cobbe odia el matrimoni. És per això que només deixarà la seva herència a la Jerry –la seva neboda- si quan ella mor la noia no està casada ni promesa. Lògicament, ella no en sap res. Poc esperava la Barbara que la Jerry acabés entrant a la seva vida i que, precisament, s’enamorés d’en Sam, el nebot de l’Arthur Abott. Chevis Place és la millor casa de la contrada i hi ha un munt de parents-voltors que la volen. A Wandlebury, la Barbara hi coneix els Marvell, que tenen dos fills, la Trivvie i en Amby, que creixen com uns salvatges, jugant al rierol que hi ha al final del jardí de l'escriptora. El pare és pintor.

La història que ens explica la D.E. Stevenson és molt entretinguda. Escriure fàcil, com ho feia aquesta dona escocesa, està a l'abast de ben poques persones. A més a més, els seus personatges són molt propers i simpàtics. Aconsegueix que te'ls facis teus molt ràpid, com si els coneguessis de tota la vida. "El matrimoni de la senyoreta Buncle" és un llibre recomanable. Ja tinc ganes d'acabar la trilogia.

“Aquella nit estaven convidats a sopar a casa dels Marvell. L’Arthur i la Barbara van decidir anar-hi a peu, perquè era just al costat i feia una nit agradable. Les estrelles brillaven al cel i la lluna sortia –segons havia dit l’Arthur- a les vuit quaranta-cinc. Els faria llum per tornar a casa. La Barbara esperava que no hi hagués cap partida de ping-pong, perquè estava segura que l’Arthur no li faria gens de gràcia i perquè tots els seus vestits de nit tenien cua. Ara portava la cua del vestit amb una mà, i a l’altra estava ben agafada al braç de l’Arthur. A la Barbara li va agradar molt aquella breu passejada: li encantaven les nits estrellades i li encantava la sensació d’estar cuidada i protegida per aquell marit tan gran i maco que tenia”.

@Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

Cap comentari: