dimecres, de març 14, 2018

La marca del inquisidor (Marcello Simoni)


“La marca del inquisidor”, de l’italià Marcello Simoni (Comacchio, 1975), és un thriller històric fosc com el carbó. A més a més, la seva ambientació a la Roma Barroca del papa Urbà VIII, plena de neu, és realment espectacular. Simoni, arqueòleg i bibliotecari, ens regala una història plena de conspiracions i d’assassinats. Està publicada per Duomo Ediciones i té 409 pàgines. Una novel·la cuidada i molt ben escrita.

El seu principal protagonista és l’inquisidor Fray Girolamo Svampa, nomenat comissarius per poder investigar la mort violenta d’un religiós aixafat per una premsa tipogràfica. L'aparició de la imprenta començava a donar una mica de llum a un període enganxifós i poc esperançador. L’home té la boca plena de fulls impresos. Qui hi ha al darrere d’aquesta macabra història? La Inquisició persegueix tots els llibres que considera heretges i, com a conseqüència, als seus autors. És l’època de l’Índex dels Llibres Prohibits. Svampa, fill d’impressor, té un passat poc clar i moltes ganes de venjança. Al seu pare el van ajusticiar quan ell només tenia quatre anys i no pot ni vol oblidar-ho...

En les seves investigacions, Svampa compta amb la col·laboració de Francesco Capiferro, l'efectiu secretari de l’Índex. Tenen mètodes molt diferents i, d’inici, cap dels dos acaba de confiar massa en l’altra. Però s’han d’acabar entenent a la força. Els assassinats se succeeixen un darrere de l’altre i cal trobar la solució com més aviat millor. Més d’un crític literari ha comparat el duet Svampa-Capiferro amb la parella de detectius per excel·lència, Sherlock Holmes i John H. Watson. Svampa és racional com un científic i, per si fos poc, és expert en demonologia i bruixeria. Capiferro es mou per les biblioteques com un peix a l’aigua. No hi ha res que se li escapi. Ho té tot sota control.

La investigació no és gens fàcil, amb poderosos personatges de l’església movent-se sigil·losament, jugant a dues bandes. Svampa ha d’estar molt atent, perquè cada cop sap més coses i comença a fer nosa. En aquesta Roma obscura i cruel també hi ha lloc per a la llegendària ordre Rosacruz i els seus experiments. L’església lluitant contra ella mateixa! L’única protecció que té el comissarius és Cagnolo Alfieri, un exsoldat que fa les investigacions de camp, atemorint i amenaçant si fa falta. Estem davant d’un llibre que enganxa, molt descriptiu i amb una trama un pèl complexa, tot i que al final tot queda ben lligat. Recomanable.

“El desconocido surgió de entre las sombras con una cantimplora de madera, que acercó a la boca del mesnadero. Cagnolo opuso cierta resistencia, pero después bebió. No conseguía entender con quién debía enfrentarse, ni cuáles eran los motivos de aquel secuestro. El hombre se había quitado el disfraz y la peluca, quedándose en calzones y casaca. Era de hombros anchos y tenía un cuerpo sino imponente, cuando menos vigoroso. La frente despejada y los rizos negros apuntaban más al rostro de un filósofo o poeta que al de un asesino. Y, a pesar de ello, había sido capaz de dejarlo fuera de combate y llevarlo allí sin cometer ni un solo error. En su mirada se apreciaba valentía, aunque también un destello de locura”.

Bona setmana a totes i a tots.

@JordiSanuy_

Cap comentari: