Gambada a gambada. L'alegria de córrer (Miquel Pucurull)

La primera vegada que vaig entrevistar Miquel Pucurull (que avui dissabte fa 84 anys) jo encara no havia començat a córrer. Era d'aquells que diuen que només ho faria si em perseguissin. Després d'un munt de curses, amb dotze Mitges Maratons al capdavant, l'admiro encara més. És un exemple pels atletes populars. La seva alegria de córrer i de viure sempre s'encomana i ens ajuda a fer-ho tot una mica més fàcil. Per molts anys!

Malgrat el seu mestratge, abans de cada cursa encara pregunto si hi ha pujades -ell entendrà la broma- i he descartat totalment fer una Marató, la prova amb qui ell manté una relació d'amor total. Per a mi, són massa sacrificis físics i mentals. "Gambada a gambada. L'alegria de córrer" és el segon llibre d'en Pucu, com se'l coneix al món de l'esport. És un recull molt complet dels escrits que ha fet els últims anys, amb el córrer com a eix vertebrador. El dedica a l'Edu, el net que va perdre recentment. Diu que practicar aquest esport aixeca els ànims, augmenta l'autoestima, enforteix el cor i és bo a qualsevol edat. Explica que hi ha estudis que diuen que serveix per prevenir l'Alzheimer i per protegir-nos de la Covid-19. Si els metges corren, assegura, no pot ser dolent. Doncs endavant.

En el llibre inclou consells per corredor novells i per debutar a la prova de la Marató. També ens parla de l'auge de córrer, de la carretera de les Aigües -on s'ha entrenat al llarg de molts anys-, de dopatge i d'escriptors que han publicat sobre aquesta activitat física que tant estimem. És el cas del japonès Haruki Murakami, de qui tots dos en som acèrrims seguidors. "De què parlo quan parlo de córrer" és un títol imprescindible. "Gambada a gambada" s'acaba convertint en un 'calaix de sastre'. Hi repassa els orígens de l'atletisme, les curses més destacades i, no cal dir-ho, s'esplaia parlant de la Marató. Li dedica 56 pàgines! Les dones corredores i les gestes més importants també capten la seva atenció. Tot explicat d'una manera senzilla i des del cor. La passió l'acompanya en tot allò que fa. Per quan el tercer?

"Sovint em trobo amb gent que em diu allò tan clàssic: «Encara corres?». Això se li diu a tothom. Però sé que, a mi, el que en realitat voldrien dir-me és: «Encara corres amb l’edat que tens?». Si m’ho preguntessin així, els respondria que corro per tractar de mantenir-me bé físicament i mentalment, i per allunyar tant com puc els problemes de la vellesa. I els diria que ho estic aconseguint. Toco ferro, però crec —i ho veig— que de moment ho estic aconseguint. Els contestaria que em trobo bé. Que mantinc les il·lusions i els ànims, i ho atribueixo, precisament, al fet de córrer. Potser la genètica hi té a veure, també. Però, per si de cas, jo corro. Cada cop més a poc a poc, però no deixo de fer-ho..."

@Jordi_Sanuy