El nom de la doctora, NASH, respon al codi que determina si la mort d'una persona és per causes naturals, accidentals, suïcidi o homicidi. Les seves inicials en componen les sigles. La Nash Elizondo intenta documentar l'origen d'una llegenda sobre bruixeria a l'avenc de Legarrea, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra. Poc es podia esperar que allà hi trobaria també el cadàver de la jove Andrea Dancur, desapareguda tres anys enrere. Li demanen l'autòpsia psicològica de la víctima i, per fer-la, s'entrevista amb familiars i amics. Salomé Aduriz, la presumpta culpable, fa temps que està engarjolada, però ella diu que és innocent. Havia estat parella sentimental de la mare de la noia. La mare, l'avi, el pare, el padrastre, la seva millor amiga i el noi amb qui sortia amaguen coses i no diuen la veritat.
Un cop més, Redondo -que fa un cameo a la novel·la- aconsegueix captivar al lector amb uns personatges molt ben treballats i mantenint l'emoció fins a l'última pàgina. M'he enamorat de les Mitxelena, que només dormen quan en tenen ganes, mai per obligació. D'aquí el títol de la novel·la. La Susana i les seves filles, la Beth i l'Eva, són tot cor i bonhomia. En un món totalment patriarcal -el doctor Herzog és odiós-, podríem dir que 'adopten' a la NASH quan més ho necessita. Els mètodes científics tornen a conviure amb les tradicions celtes i les llegendes populars. Les bruixes i les fades rivalitzen amb tot allò que és més cerebral i empíric. Per cert, l'Andrea no és l'única persona que l'equip de la doctora Elizondo troba a l'avenc... Tenen una feinada de por.
"Las que no duermen" és el segon llibre del quartet literari batejat amb el nom de "Les Valls tranquil·les", que va començar amb "Esperando al diluvio". Entenc que es reobrirà el cas del Basajaun, que ens retrobarem amb John Biblia i coneixerem al misteriós pare de la doctora Nash Elizondo. Em quedo amb ganes de més. Enhorabona, Dolores. L'has tornada a clavar.
"Nash pasó una mano por el cristal de la ventanilla
empañada de vaho y miró hacia fuera. En un mes cambiarían la hora, pero aquella tarde de febrero, y aunque
sólo eran las siete y media, ya había anochecido por completo. Además de las luces que los guardias civiles habían
instalado alrededor de la boca de la sima y de los faros
encendidos de los Citroën C4, había un coche policial con
los luminosos azules reflectando al extremo del sendero
para evitar el paso. Desde donde estaban, Nash no alcanzaba a ver las grandes furgonetas de las televisiones que
desplegaban sus equipos al pie de la ladera, en el lugar
donde terminaba la pista asfaltada y aparecía la cinta
policial."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada