En un moment de desesperació, la Mia li diu a la Greta "Tant de bo et morissis ara mateix" i l'endemà troba el seu cos sense vida al Parc de la Pegaso, a Barcelona, que és molt a prop d'on comparteixen (ara ja compartien) pis. Tot el que ens explica l'autora passa a la Ciutat Comtal i a Amsterdam, en set dies frenètics, amb algun salt enrere en el temps per ampliar detalls. Els dos policies que investiguen la mort són la inspectora Bermúdez (freda i distant, marcada per un fet luctuós del passat) i el subinspector Grau, que en les hores lliures (quan en té) toca la guitarra elèctrica en un grup de rock. Són dos personatges molt ben dibuixats. De seguida s'adonen que la Mia també corre perill i intentaran protegir-la amb tots els mitjans que tenen al seu abast.
Com que és una novel·la dedicada a un públic jove -que pot llegir tothom (a mi m'ha encantat)-, la Núria ens ho detalla tot de manera clara, amb diàlegs molt àgils i un llenguatge planer. En algunes pàgines hi inclou alguns missatges de WhatsApp que s'han passat els joves protagonistes entre ells, com la Greta i el seu xicot holandès. Queda molt bé visualment. Crec que puc definir "El cant del cigne" com a una curta novel·la policial amb tocs de noir. Són 127 pàgines que reflexionen sobre el perill de les xarxes socials, si es fan servir malament. L'anonimat protegeix als malvats, que quan es troben amb persones dèbils poden provocar estralls... si algú no ho impedeix a temps. No te'n refiïs mai, dels desconeguts. Hi sortiràs guanyant. Al carrer; i a internet. Sigues prudent.
"Em poso com vull!
Crida la Mia, fora de si. Entra a la sala. Per l’estreta finestra que mira a un tranquil carrer del barri de Sant Andreu, es filtra el soroll d’un trànsit llunyà i la feble resplendor de la lluna. La noia encén els llums i tot pren un to grogós. Gairebé brut. Està molt enfadada; té els ulls injectats de ràbia i el cos litremola. Llença la bossa damunt del destarotat sofà.
–No sé què et passa, Greta.
Intenta calmar-se, però la veu li surt aguda. La traeix.
–Estàs estranya. Fa temps. I això d’aquesta nit... Què volies, aixafar-me el pla? Doncs ho has aconseguit, maca".
De la Núria Pradas ja havia comentat "Tota una vida per recordar", Premi Ramon Llull 2020, "L'aroma del temps" i "Somnis a mida". Ara, toca esperar el proper llibre.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada