divendres, de setembre 14, 2007

Coses: Quëstió de roba


Ara ho entenc. Les dones i els homes de companyia (perquè també n’hi ha) porten poca roba per agilitat. Ara ho entenc. No ho fan per provocar al personal, o potser també, ho fan per guanyar temps! Ara ho entenc. Quanta menys roba porten, menys temps triguen a vestir-se i desvestir-se. Ara ho entenc. Vestir-se i desvestir-se carrega psicològicament... i de quina manera! Ara ho entenc. Al final, passes més temps posant-te i traient-te roba que fent qualsevol altra cosa. Quina creu!

Jo em canvio fins a vuit cops el dia; i com que porto molta roba, trigo un munt de temps. Em vesteixo al matí. Em canvio quan arribo a la Tele. És el moment de posar-me la roba d''actuar'. Quan acabo em despullo, em torno a col·locar la meva roba i me'n vaig cap a casa. I com que m’aixeco a les cinc del matí, després de dinar toca migdiada; amb pijama, of course! Només faltaria. Una migdiada sense pijama és com un dia sense sol; incomplet!

Després de trencar la son, em vesteixo i me'n vaig cap al cole, on recullo al Pau. I tots dos, perquè som una família molt esportiva, marxem cap al Club Natació Granollers. Ens despullem, ens posem el banyador i fem unes quantes piscines. Ell per un costat (becat pel Club, com els cracs) i jo pel meu, nedant a ritme de veterà. I amb molt de compte; no sigui que em lesioni i em quedi sense poder vestir-me i despullar-me cada deu minuts. Ahir després de fer la número 19 (els nedadors sempre comptem piscines) em va agafar una rampa digna del llibre Guiness dels rècords.

Després de fer esport, una dutxa reconstituient, tornar a vestir-nos i, ben netets i perfumadets, cap a casa a sopar. Una nova despullada (l'última!!!), pijama i de cap al llit, que a les cinc sonarà el despertador per tornar a començar. És com el 'dia de la marmota', que el gran Bill Murray i l’Andie MacDowell van popularitzar a 'Atrapado en el tiempo' (1992), un clàssic del cinema modern. Un cop més, m’ho he fet venir bé per parlar de cinema. Amb aquests horaris que faig, estic veient poques pel·lícules i les trobo a faltar. Organització!!! Això és el que necessito. Organització i seguir vestint-me i despullant-me, que voldrà que les coses funcionen, professionalment i personal. Quanta menys roba portes, més ràpid de la poses i te la treus. Ara ho entenc.

En 'Mazinger Z' ho tenia claríssim. Portava poquíssima roba, la justa per no escandalitzar al personal. ¡Planeador abajo!. ¡Puños fuera! On ets 'Afrodita A'? Ara ho entenc.

6 comentaris:

Noemí ha dit...

Eres como un muñequito Kent...

Kent reportero

Kent amo de casa

Kent nadador

Kent padre ideal...

Cada Kent, trae su fondo de armario, para que te diviertas vistiéndolo y sacándolo a pasear... jijijij... :P

jordicine ha dit...

Me encanta mi fondo de armario, Noe! Y eso que todavía no tengo nada diseñado por Mili. A ver si se anima y hace algo de chico. Mili!!!

MiLi ha dit...

Aquí estoooy, oyendo tus peticiones Jordi! A ver si me animo, te hago algo chulo y me lo sacas por la tele, y así encima luego salgo en los créditos. :D Per cert, estilista en el programa no os falta, no? Es que cuando acabe la colecc me toca buscar trabajooo (más...) Petoons!

jordicine ha dit...

El lunes pregunto y te digo algo. Normalmente, casi todo va por oposiciones, pero nunca se sabe. Si hay algunas de lo tuyo, te lo hago saber. Fijo! Seguro que serías un 'lujazo' para la Tele. Besos.

ury ha dit...

¿Cómo no vestirse y desnudarse tanto cuando uno tiene catálogos enteros de G-Star, entre otras marcas posmodernas?

Es usted un metrosexual, aunque mucho me temo que hace siglos que no pisa el metro. Lo otro, supongo que bien.

Recuerdos de su Lady Halcón versión masculina.

jordicine ha dit...

Señor Oriol:

1-No voy en metro porque en Granollers no hay.

2-No me depilo ni las cejas. Por lo tanto, de metrosexual, poco.

3-Me encantan las buenas marcas, como todo el mundo.

4-¿No celebra el galardón ganada esta semana?