divendres, d’abril 10, 2020

El retorn de Sherlock Holmes -Relats, III- (Sir Arthur Conan Doyle)


El segon volum dels relats de Sherlock Holmes es tancava de manera tràgica. A "El problema final", el detectiu més famós de tots els temps acabava caient per les cascades de Reichenbach, a Suïssa, després d'enfrontar-se amb Moriarty, criminal de criminals. Va estar deu anys mort, fins que Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) va decidir ressucitar-lo. La seva reaparició va ser aplaudida de manera generalitzada.

"El retorn de Sherlock Holmes" està traduït al català per Xavier Zambrano i publicat per Viena Edicions, com els dos anteriors. El llibre comença amb "La casa buida". En aquest primer relat, Watson explica l'inesperat retrobament amb el seu gran amic -feia molt temps que el plorava- i ens diu què va passar realment en el seu duel a mort amb Moriarty. A partir d'aquí, continua donant vida a un munt de casos en què van treballar junts, dotze més. En tots, Holmes sempre va per davant de la policia, demostrant que els seus poders d'observació i deducció són il·limitats. N'hi ha que acaben molt bé. En d'altres, no arriba a temps per impedir la mort d'algun innocent, tot i resoldre'ls perfectament. De vegades, les coses es compliquen moltíssim.

Per les pàgines d'aquest tercer volum de Sherlock Holmes hi passen un munt d'homes venjatius, aprofitats, usurers, lladres, traïdors… tots actuen en benefici propi, sense importar-los les conseqüències dels seus actes delictius. Un dels que més m'ha agradat és "Els ballarins" amb dues persones que es comuniquen a través d'un codi secret. També té molta qualitat "Peter el Negre", amb una mort violenta i un arponer que busca justícia a qualsevol preu. De la resta em quedo amb "Els tres estudiants", on intenta esbrinar qui ha robat un examen per obtenir una preuada beca, i amb "Els sis napoleons". En aquest relat, algú trenca bustos del militar francès i hem de descobrir quin és el motiu. El volum es tanca amb "La segona taca", amb una carta perduda i un possible conflicte internacional de grandíssimes dimensions.

El llibre acaba amb un complet epíleg de Josep Lluís Martín Berbois. Són 31 pàgines plenes de dades que aporten molta llum al voltant del personatge de Sherlock Holmes i també sobre el seu autor i les seves aventures polítiques. He descobert, per exemple, que la famosa frase "Oh, és elemental, estimat amic" mai no va sortir a les novel·les de Sir Arthur Conan Doyle. Va aparèixer, per primer cop, en una les obres de teatre que se'n van fer posteriorment. I atenció, un jove Charles Spencer Chaplin, amb només 14 anys, va interpretar el paper de mosso d'hotel en les representacions que es van fer sobre els casos el gran Sherlock Holmes pel nord d'Anglaterra.

"Com és natural, la meva estreta relació amb Sherlock Holmes va fer que m’interessés moltíssim pel món de la delinqüència i, després de la seva desaparició, sempre llegia puntualment els detalls dels diversos casos que tenien transcendència pública. Fins i tot vaig provar en més d’una ocasió, per a estricta satisfacció personal, d’aplicar els seus mètodes i provar de resoldre’ls, val a dir que amb uns resultats ben pobres. Cap d’ells, però, va interessar-me tant com la tragèdia de Ronald Adair. Mentre anava llegint les proves que es van presentar durant el procés i que van portar a un veredicte d’homicidi amb premeditació contra una o diverses persones no identificades, vaig ser més conscient que mai de la pèrdua que la comunitat havia sofert amb la mort de Sherlock Holmes".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: