dimarts, d’abril 14, 2020
Els camins de la Rut (Lluís-Anton Baulenas)
Dona. Guapa. Pèl-roja. Pigada. Independent. I gruera! Parlo de la Rut, protagonista de l'última novel·la de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), publicada per Proa. Es titula "Els camins de la Rut" i té 399 pàgines. La coneixem gràcies a la seva filla, la Rutona. S'estima molt a la seva mare, però no vol ser com ella. Són diferents en un munt de coses, sobretot en les relacions de parella. Però també li agraden les grues.
Baulenas ha escrit una novel·la força original, amb un personatge central fortíssim. Va veure una cosa que no hauria d'haver vist mai, quan era petita, i des d'aquell moment, té una concepció molt particular de l'amor. Prefereix no dir-li a ningú que l'estima. D'aquesta manera, tampoc no li haurà de dir que ja no l'estima, quan sigui el moment. Que arribarà segur. La Rut no és una dona promiscua, però va canviant de parella. Les deixa quan encara tot va més o menys bé. La sensació de falsa seguretat l'angoixa. Per això es va comprar una grua en el seu dia, per anar amunt i avall lliure, sense donar explicacions. Té una vida lliure i errant. Només saber que estava embarassada, va deixar en Miquel. La petita Rutona seria només per a ella.
A la Rut la descobrim a través dels ulls de la seva filla, que decideix escriure tot el que sap sobre la seva mare. A finals dels setanta, va viure amb molta energia l'eclosió cultural i llibertària, aparellant-se amb un home gegant, en Gunther. Per ell, se'n va anar a treballar amb uns firaires. També va tenir relacions estables amb en Fede, en Miquel (pare de la Rutona), en Ramon i en Jeep. Tots ells sabien que arribaria un dia, quan menys s'ho esperessin, que la Rut ja no hi seria. Vivien amb aquesta por al cos. Estaven avisats. La Rutona encara és jove, però ella és dona d'un sol home, com a mínim de moment. Es tracta de l'Alfons, amb qui s'aniria fins a la fi del món. El llibre, molt amè, s'acaba convertint en tot un assaig sobre l'amor, cap a les diferents parelles que ens acompanyen al llarg de la vida i, sobretot, cap als fills.
"-Ja ho entendràs, Rutona. Estimar està molt bé, però demana molta dedicació... I fixar-s'hi. Vaig tenir el meu primer gran amor, en Gunther; però després vaig conviure amb el Fede, amb el teu pare i amb en Ramon. I ara, en Jeep. No sé per què hi ha homes i dones que, per més que vulguem, no ens en sortim. I la vida ens passa amb parelles diferents. Per contra, n'hi ha que estan sempre junts, o moltíssims anys. Passen per diversos estadis en què l'amor, suposo, es transforma en una altra cosa. Aquesta gent s'estalvia la vivència dels finals, dels trencaments. Millor per a ells. Ara que ja començo a ser gran, he entès que el seu sistema no és pas millor que el meu, simplement és una altra cosa".
Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada