diumenge, d’abril 19, 2020

Un amic de Kafka i altres contes (Isaac Bashevis Singer)


Isaac Bashevis Singer va guanyar el Premi Nobel l'any 1978. És el principal representant de la literatura ídix, una llengua germànica parlada originàriament pels jueus d'Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. S'escriu, normalment, en l'alfabet hebreu. Ell era polonès. Va néixer a Leoncin, el 1902; i va morir a Miami, als Estats Units, el 1991.  Viena Edicions li acaba de publicar "Un amic de Kafka i altres contes".

Són 21 relats, traduïts al català per Maria Rossich, en què descriu la vida i costums de les comunitats jueves de començament del segle XX. Ell era fill i net de rabins polonesos. A "Un amic de Kafka", Bashevis Singer ens parla d'un vell i arruïnat actor de teatre que sobreviu com pot, explicant-li a tothom que, en el passat, ell va conèixer al genial escriptor alemany. Molts dels seus contes estan protagonitzats per un escriptor ídix que es guanya la vida amb dificultats, publicant articles en diverses revistes. Pel que veig, la literatura d'aquest autor polonès transita entre la realitat i la ficció, donant importància a la telepatia, els esperits (els 'dibbuks'), la hipnosi i el fatalisme. Els seus personatges pateixen molt, no tenen pràcticament res. Lluiten com poden per tirar endavant.

A "L'autoservei", per exemple, una dona li explica a un amic que ha vist a Adolf Hitler en un restaurant de Boadway, vestit amb una bata blanca. A "L'escura-xemeneies", un noi comença a saber-ho tot de tothom quan cau i es dona un cop al cap. També pot influir en els altres, de manera directa, el protagonista de "Poders", capaç de fer emmalaltir a la seva parella si ho creu convenient. També m'ha agradat molt "La clau" (amb una dona que no se'n refia gens ni mica dels seus veïns) i "Els coloms", amb un home que viu per donar menjar a aquestes aus i que en té un munt volant per casa. El final d'aquesta història també és molt inquietant. En un altre ("Relats a la vora de l'estufa"), un cobert apareix i desapareix davant de la mirada atònita de tothom. Algunes de les històries són un pèl denses, com l'última ("Alguna cosa hi ha"), però, de manera global, Bashevis Singer ha estat un bon descobriment.

"Havia sentit parlar de Franz Kafka molt abans de llegir cap dels seus llibres. Me n’havia parlat el seu amic Jacques Kohn, exactor del Teatre Ídix. I dic «ex» actor perquè quan jo el vaig conèixer ja no pujava als escenaris. Era la primeria dels anys trenta, i el Teatre Ídix de Varsòvia ja havia començat a perdre públic. En Jacques Kohn era un home malalt i abatut. Tot i que encara vestia com un dandi, duia roba tronada. Portava un monocle a l’ull esquerre, un coll alt postís antiquat (d’un tipus que aleshores s’anomenava Vatermörder), sabates de xarol i barret fort. Els cínics del club d’escriptors ídix de Varsòvia, que freqüentàvem tant ell com jo, li havien posat el renom d’«el Lord»".

Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: