Ignot: "No conegut, dit especialment d'una terra". Són ignots en Mateu i en Crisòstom, dos dels personatges principals d'aquesta història. O ignots en part. En Mateu és un pintor que no passa pel seu millor moment. Ja li va dir el Mestre que no arribaria gaire lluny. Ara es guanya la vida il·lustrant els textos d'en Crisòstom, un misteriós escriptor. Per què no ha triomfat la seva obra? Tots dos són solitaris i indomesticables i necessiten treure tot allò que tenen dins. Per a ells, il·lustrar i escriure és la millor forma de lluitar contra els seus fantasmes, de posar cara a les seves pors interiors. L'Artur Bosch i el seu fill Edmund també tenen molt de pes en aquesta novel·la que acaba convertint-se en un apassionant joc de miralls. Abans de morir, l'Artur va comprar un munt de cases repartides per tota Europa. Sota quin patró? El seu fill les visita de tant en tant. I es purifica pintant a les seves parets. Dibuixos sense ànima.
Manuel Baxauli, que també és pintor, acaba regalant-nos un gran assaig sobre la soledat, el fracàs i l'inacabable poder de la imaginació. Ens dona la informació amb comptagotes, podria semblar que de forma desordenada, però tot acaba lligant perfectament. Entenc que, en l'art, l'autor és fidel a uns principis clars i a no deixar-se portar per modes o crítics, com en Don. "Ignot" és un llibre molt visual, amb escenaris deserts (com la fàbrica on en Mateu fa el primer dels seus dibuixos 'subvencionats') o quasi buits de coses, com les cases de l'Artur. El "Diccionari Universal de Genis Desconeguts", escrit per un dels protagonistes, donaria ben bé per una altra novel·la. Tot és efímer. Ningú t'assegura que te n'acabis sortint. Pots fracassar quan estàs vius, i triomfar després de mort. L'art és un enigma. Com el mateix èxit...
"M'arribà el primer encàrrec el 2002, quan feia mesos que havia tancat la meua última exposició, un fracàs de vendes, de repercussió social, de tot. De trenta-cinc quadres només n'havia venut un. La resta continuen apilats al taller, convocant la pols. Altres vegades havia sigut pitjor, no n'havia venut cap, però la sensació en tancar aquesta última mostra havia sigut la de sempre: il·lusió, temps i energia perduts. Si vens, creus que el que fas ha interessat a algú, sents un massatge al teu amor propi, tot i que alhora notes el buit de l'obra que no tornaràs a veure, filla bescanviada per bitllets".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada