He tingut la sensació que, majoritàriament, els protagonistes de la novel·la són persones desgraciades, persones que pateixen molt i que continuaran patint. Perdedors en lletres majúscules, loosers com dirien allà. Ho és en Greg (addicte a les cases de barrets), la Lilian (condemnada després d'una trobada casual en un supermercat) i en James, a qui la guerra li pren quasi tot. Però també l'Emily, l'Alfredo, en Tom i la senyora Dolan. I molts més. Els 'seres y estares' de l'Ana Merino passen per moments complicadíssims, tot i que és veritat que la majoria aconsegueixen sobreviure. Alguns surten més ben parats, com la Valeria, l'Adam o l'Aurora, potser gràcies a la vareta mágica de la justicia poètica. Les relacions entre uns i altres, en una comunitat que sembla estar adormida, es basen en la proximitat, en l'afecte i, fins i tot, en l'atzar. Gent normal, amb problemes normals.
Llegeixo que l'autora fa 25 anys que viu als Estats Units i que ha publicat nou poemaris. A més a més, ha estat pionera en el desenvolupament de la formació acadèmica del còmic. Doncs bé. Una de les seves protagonistes, la Rita -una de les meves preferides, tot bonhomia- fa costat a la Heather, la seva afillada, perquè s'obri forat en el món del còmic. La seva mare no ho veia gens clar. Al capítol 20, tornen a sortir els còmics, quan parla dels 'moving sale'. En Samuel també és un fanàtic dels còmics. A la Valeria la 'converteix' en la Sue, d'Els Quatre Fantàstics. 'A "El mapa de los afectos" tenim mecànics, venedors d'assegurances, militars de carrera, prostitutes, cuidadores, cambreres… una mica de cada. Tots ells busquen una segona oportunitat. En la primera, no els hi van tocar les millors cartes. Amb ganes de més!
"Un día llegó el primer beso y Samuel tuvo que aceptar que Valeria no siempre albergaba a la Sue de sus sueños. Tom no se parecía en nada a ninguno de los personajes de su cómic favorito, ni tan siquiera a algún malo que mereciera la pena mencionar. Cuando la relación se volvió más íntima, a Samuel le costaba espiarlos porque se escondían muy bien en la espesura de los arbustos. Sabía que algo estaba pasando, pero no fue capaz de verlo con todo lujo de detalle hasta dos veranos después. Se atrevió entonces a esconderse en un árbol cercano a ese lecho de agujas de pino y yedra. Samuel había perdido el miedo a ser descubierto, porque la curiosidad de la incipiente adolescencia era una energía superior a cualquier otro sentimiento".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada