diumenge, d’abril 12, 2020

El tigre i la duquessa (Jordi Solé)


Una dona assassinada, asseguda en un banc, amb un somriure als llavis. Ben a prop d'ella, una maleta. Es tracta de la Vicky, guapa, elegant i manipuladora; capaç de qualsevol cosa per aconseguir una vida plena de luxes i de glamur. Quasi ja ho tenia, però, en l'últim moment tot se n'ha anat en orris. Ella és la protagonista d'"El trigre i la duquessa", de Jordi Solé (Sabadell, 1966). Està publicat per Columna i té 397 pàgines.

Aquesta potent novel·la negra ens presenta un cas, amb moltes reminiscències, que podria ser perfectament real. Els seus personatges, força propers, estan plens de contradiccions. El passat no s'ha portat massa bé amb ells. L'Elsa, la policia que es troba a la morta just sortir de casa, per casualitat, passa per un moment personal complicadíssim. El seu marit l'ha deixada per una amiga (amb qui està esperant una criatura) i el seu company de feina ha quedat tetraplègic, després que ella no sabés protegir-lo bé. S'ha refugiat en la beguda i la seva vida s'ensorra per moments. Descobrir qui ha matat la Vicky i per què es convertirà en una obsessió i potser l'ajudarà a sortir del pou. Treballarà conjuntament amb en Santi, un policia que tampoc no és massa ben vist al cos, amb un munt de secrets a les seves espatlles.

Una bona part de l'acció passa a Barcelona, l'any 2017. L'assassinat de la dona, que actualment feia de caixera en un supermercat, coincideix en el temps amb l'atracament en una joieria del Passeig de Gràcia, amb un botí suculent, de més de vint milions d'euros. Hi ha alguna relació entre tots dos casos? També intentarà esbrinar-ho en Harry Cranston, un detectiu privat obsessionat amb els Pink Panthers, una banda de criminal sorgida de la guerra dels Balcans. "El tigre i la duquessa" és un llibre que manté l'emoció fins a l'última pàgina, amb un parell de girs espectaculars. Està escrit amb un estil amè i molt visual, ple de diàlegs. Entre altres coses, deixa entreveure que les segones oportunitats existeixen, però només per alguns. De vegades, quan vols abastar molt, corres el risc de quedar-te sense res. M'agradaria llegir més casos de l'Elsa Giralt que, com tots els inspectors de policia de l'anomenada novel·la negra, té un món interior molt complicat.

"L'Elsa es torna a mirar al mirall del lavabo. S'ha pres un parell de cafès ben carregats i s'ha pentinat com ha pogut. No la deixarien entrar al ball de la reina, però potser n'hi haurà prou per despatxar amb el Santacana. Al capdavall, ha estat sempre la nineta dels seus ulls i tots dos ho saben.
Tampoc no hauria de caldre gaire teatre més.
Respira fondo, agafa forces i surt per anar al despatx del seu supervisor. Tot l'immoble encara put per culpa de la darrera inundació que ha sofert. És vox populi que poques comissaries estan per llençar-hi coets, però tothom coincideix que la de Ciutat Vella s'endú la medalla d'or".

Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: