dijous, d’abril 09, 2020

Tot, menys la pluja (Gisela Pou)


La Joana Badia és la protagonista principal de "Tot, menys la pluja", de Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959). L'autora la situa a Iruña (l'any 91), a Barcelona (entre el 90 i el 93) i a Donostia, el 2020. El llibre està publicat per Capital Books i té 172 pàgines. Quan comença la història, la Joana és una jove escriptora amb moltes ganes de viure i d'estimar. Dos homes marquen la seva existència: en Bernat i l'Unai.

Segur que el seu és un amor de veritat, però, de portes en fora, fa la sensació que la Joana i en Bernat no saben expressar-se'l massa bé. Ell és pintor i sempre va una mica a la seva. L'art, per davant de qualsevol altra cosa. Tot es complica una mica més quan descobreix que pateix una malaltia devastadora. Es tanca en ell mateix i intenta deixar la Joana una mica al marge. Potser per protegir-la? No se sincera ni amb el seu millor amic. La salut es converteix en un tema tabú. La parella viu a Barcelona, una ciutat que es prepara per els seus Jocs Olímpics, entre l'eufòria i la crisi. Malgrat les dificultats, la noia intenta fer-li costat en tot moment. Té molt d'amor per donar i per vendre, un amor que ell potser confon amb compassió. En Bernat no li posa les coses gens fàcils.

En Bernat Delclòs d'un costat; i l'Unai Etxebarria, de l'altre. El va conèixer a Iruña, el 1991. Va ser en una trobada d'escriptors i poetes. Ara, tres dècades després, es planteja tornar a veure'l. És l'hora de fer balanç de tota una vida? Aquest cop, han quedat a Donostia, a petició d'ella. La Joana hi ha d'anar un parell de dies, de nou per motius literaris. Ha plogut molt des de llavors. S'acabaran veient? I, en cas afirmatiu, quedaria alguna cosa d'aquell home amb qui va redescobrir la passió? El temps no perdona ningú. "Tot, menys la pluja" és una novel·la delicada i senzilla que ens parla de la imperiosa necessitat de viure, del desig, del patiment i de la culpa. Malauradament, molts cops les coses no van com un s'espera; i, arribat el cas, sempre poden anar a pitjor.

"S'apropa el capvespre. El ritme de la ciutat es relaxa i ella fa estona que deambula prop de casa el Bernat. Tres vegades s'ha aturat davant la porta, tres vegades ha tret la clau de la bossa, tres vegades l'ha apropat amb la mà indecisa fins al pany i tres vegades, també, s'ha fet enrere. Poruga i covarda, intueix que qualsevol petit moviment pot trencar l'equilibri d'un món que s'aguanta gràcies al fràgil esquelet dels silencis. Ho intenta una quarta vegada i una cinquena, però no s'hi veu amb cor. El puny clos amaga una clau que li forada el tou del palmell. Nyec-nyec, nyec-nyec, el corc mossega. Encara no li ha explicat que ha deixat la feina. Nyec-nyec, nyec-nyec, el corc mossega. Encara no ha gosat explicar-li que té un bitllet d'autobús per tornar a Madrid a finals de setembre".

Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy


Cap comentari: