"El caso Alaska Sanders" completa la trilogia que va començar amb el citat "La verdad sobre el caso Harry Quebert" i que va continuar amb "El libro de los Baltimore". En aquesta darrera novel·la, l'escriptor Marcus Goldman (alter ego de Dicker) fa referència a les dues històries, però la segona se suposa que encara no l'ha escrita... El cadàver de l'Alaska Sanders el van trobar el 3 d'abril de 1999, a prop del llac de Mount Pleasant, a New Hampshire. En principi, el cas es va resoldre i l'únic culpable viu fa onze anys que està empresonat. Fins que algú assegura en una nota que tant en Walter -que suposadament es va suïcidar- com l'Eric eren innocents. L'assassí, doncs, continua lliure i va enganyar tothom. S'haurà de tornar a obrir la investigació?
Per intentar trobar proves noves, tornem a gaudir de la parella que formen l'escriptor Marcus Goldman i el sergent Perry Gahalowood, que tan bona feina van fer en el cas Harry Quebert. Aquert cop, compten amb la col·laboració de la Lauren, una jove policia que és germana de l'Eric, el noi empresonat. Dicker sap quina estructura li funciona i la torna a repetir. Un assassinat per resoldre, un ritme trepidant i girs per donar i per vendre i fer ballar el cap del lector. L'acció se'ns torna a presentar en dos temps, que fins i tot podrien ser tres. L'actualitat (any 2010), el de l'assassinat (2009) i les diverses incursions que fa Dicker per donar detalls de Harry Quebert -a qui fa temps que no veu- i del "Drama" dels seus cosins de Baltimore. Qui era realment Alaska Sanders?
La novel·la, plena de suspens i sense aturador, està publicada per Alfaguara. La traducció al castellà és de María Teresa Gallego Urrutia i d'Amaya García Gallego. Té 581 pàgines. Deixant de banda la trilogia, de Dicker també he gaudit de "La desaparició de Stephanie Mailer" i "L'enigma de l'habitació 622". Esperant la següent. M'importa poc que al suís el llegeixi tothom. No necessito escriptors en exclusiva. Em conformo a ser un dels seus 15 milions de fans repartits pel món.
"La última persona que la vio con vida fue Lewis Jacob, el dueño de una gasolinera situada en la carretera 21. Eran las siete y media de la tarde cuando se dispuso a salir de la tienda aneja a los surtidores. Se llevaba a su mujer a cenar para celebrar su cumpleaños.
—¿De verdad que no te importa cerrar? —le preguntó a la empleada que estaba en la caja.
—Ningún problema, señor Jacob.
—Gracias, Alaska.
Lewis Jacob se quedó un momento mirando a la joven: una preciosidad. Un rayo de sol. ¡Y tan simpática! En los seis meses que llevaba trabajando allí le había cambiado la vida.
—¿Y tú? —le preguntó—. ¿Tienes planes para esta noche?
—Tengo una cita. —Sonrió.
—Por la cara que pones, parece algo más que una cita.
—Una cena romántica —confesó ella.
—Walter es un chico con suerte —dijo Lewis—. ¿Así que os van mejor las cosas?
Por toda respuesta, Alaska se encogió de hombros".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada