Kuala Lumpur (Carles Casajuana)

Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) va ser nomenat ambaixador d'Espanya a Malàisia, el 1996. Nou anys després, va publicar "Kuala Lumpur", una novel·la negra molt ben estructurada. El mes passat, un cop revisada, l'editorial Proa va tornar a publicar-la. Té 284 pàgines i comença amb l'assassinat d'un alt executiu espanyol, en ple procés de la construcció de les Torres Petronas, el símbol de Kuala Lumpur. Van arribar a ser els edificis més alts del món.

Poc després que trobin mort a Miguel Cuadrado, la policia tailandesa deté a Andrés Miñambres, un altre espanyol que treballa en una de les empreses contractades per acabar les Torres. S'entenia amb la dona d'en Miguel i creuen que aquesta és raó suficient per haver-lo tret del mapa. Per ells, cas tancat. Però el secretari de l'ambaixada espanyola a Malàisia, Jordi Sureda, té dubtes raonables sobre la culpabilitat de l'Andrés i investiga pel seu compte. Aviat s'adonarà, que té tothom en contra. Ni la policia ni el seu propi ambaixador veuen de bon ull que faci preguntes incòmodes, deixant entreveure un món ple de comissions il·legals i de corrupció. En el cas de la policia local, ja va bé que l'assassí sigui espanyol. Ells són molt bona gent i no es carreguen mai ningú.

A Kuala Lumpur, Casajuana ens parla de clientelisme, però també de pobresa (amb persones d'orígens i cultures molt diferents) i d'infidelitats. El mateix Sureda, amb xicota al seu país, s'entén amb la Cherry Lee, una noia xinesa -molt intel·ligent- que busca un home amb poder per a ella i per al seu fill petit. La novel·la té molt de ritme i gran varietat de personatges. Un dels que més m'ha agradat és el de l'empresari alemany que està obsessionat amb el golf. La piloteta està per sobre de qualsevol altra cosa, la seva dona inclosa. En la resolució del cas, també hi té a veure la casualitat i la mala sort. Els més pobres ho tenen difícil per sortir del pou, encara més si intenten fer-ho amb males arts. Aventures, misteri, humor i un final amb fugida inclosa. Recomanable.

"El sac d’arròs era un home, i devia ser bastant alt. El va reconèixer a l’instant: era el director d’una de les empreses contractistes, la que s’ocupava de la instal·lació elèctrica, un espanyol cara de gos que a l’hora de fer la guitza no tenia rival. Semblava inconscient. Ravi Subra es va ajupir i li va aixecar el cap. L’espanyol va gemegar amb una ganyota de fàstic. Tenia una taca fosca a la camisa, a l’altura de l’estómac: sang. Les passes de l’home que corria encara ressonaven a l’immens pàrquing buit".

@Jordi_Sanuy

La filla del vent (Jordi Agut)

L'agent britànic George Mitchell té una feinada de por. Sempre que hi ha un esdeveniment esportiu de gran magnitud, el necessiten per treure les castanyes del foc. Va passar a l'Eurocopa de 2016, al Mundial de Futbol de 2018, i ara compten amb ell per intentar posar pau als Jocs Olímpics de Tòquio. Sembla que Alexei Bikov i companyia poden aprofitar aquesta nova cita esportiva per tornar a generar el caos. Hi estan especialitzats. Marca de la casa.

"La filla del vent" tanca la trilogia que Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975) va començar amb "L'últim defensa" i va continuar amb "Línia de quatre". Després de parlar-nos d'apostes esportives il·legals i de la despietada lluita per accedir a la presidència de la FIFA -amb assassinats inclosos-, ara tot el protagonisme se l'emporta el dopatge. Els esportistes que han fet trampa i han pres substàncies prohibides són els que estan en el centre de la diana. Aquest cop, la història comença a París, el mes de juliol de 2021. Pierre Gaul, l'agent corrupte que feia tres anys que estava en coma, es desperta i revela que els Jocs de Tòquio -que comencen aquell mateix dia- estan en perill. Només en donarà detalls a Mitchell.

L'agent britànic per excel·lència, que continua separat de la Doris, compta amb una bona part del seu equip habitual per intentar aturar el cop. Entre ells, en Dwight, que treballa des dels Estats Units; i en Take, que casualment està de vacances al Japó, amb la seva cosina. També tenen protagonisme el seu fill Josh -que ens sorprèn com a hacker informàtic- i en Joshua, un malalt del món del futbol, íntim amic d'en Mitchell. Tampoc no s'oblida de l'agent russa Bianca Panova... Més enllà de garantir la seguretat dels Jocs, el gran objectiu és trobar al terrorista internacional Alexei Bikov. També el busca la filla que encara té viva i que vol matar-lo a qualsevol preu. Qüestions de família.

El llibre, molt recomanable, té 451 pàgines i està publicat per Pagès editors. Com els dos anteriors, tot està molt ben explicat, amb capítols curts i recordatoris, de tant en tant, per ordenar la informació ja treballada i continuar endavant amb seguretat. Abans de cada capítol i de manera introductòria es defineix un producte dopant. "La filla del vent" és una novel·la negra de qualitat -amb uns Jocs de rerefons- que també poden llegir les persones que no estiguin habituades a l'esport. Cap problema.

"—El senyor Gaul s’ha despertat de manera inesperada aquesta tarda. No ens ho pensàvem —va apuntar des de darrere l’esbufegant doctor—. Des de feia dies estàvem valorant la possibilitat de desconnectar-lo ja que no responia a cap estímul. Era una decisió que havíem de prendre durant les properes setmanes en una reunió d’un comitè que tenim destinat a aquests afers, ja que cap familiar no se n’ha fet responsable durant aquest temps". 

En Gaul escoltava les explicacions del metge amb un posat que no permetia saber si era conscient del que deia". 

@Jordi_Sanuy

El caso Alaska Sanders (Joël Dicker)

Vaig comprar "El caso Alaska Sanders" el dia que va sortir, el 23 de juny. Des que la Yolanda Cortés em va enviar l'"ejemplar en pruebas" de "La verdad sobre el caso Harry Quebert "-maig de 2013- he devorat tots els llibres del suís Joël Dicker (1985), que s'ha transformat en un dels grans fenòmens editorials dels darrers temps. Hi ha qui l'acusa de trampós pels seus girs impossibles, però jo el trobo addictiu. És d'aquells autors que, quan comences, no pots parar de llegir.

"El caso Alaska Sanders" completa la trilogia que va començar amb el citat "La verdad sobre el caso Harry Quebert" i que va continuar amb "El libro de los Baltimore". En aquesta darrera novel·la, l'escriptor Marcus Goldman (alter ego de Dicker) fa referència a les dues històries, però la segona se suposa que encara no l'ha escrita... El cadàver de l'Alaska Sanders el van trobar el 3 d'abril de 1999, a prop del llac de Mount Pleasant, a New Hampshire. En principi, el cas es va resoldre i l'únic culpable viu  fa onze anys que està empresonat. Fins que algú assegura en una nota que tant en Walter -que suposadament es va suïcidar- com l'Eric eren innocents. L'assassí, doncs, continua lliure i va enganyar tothom. S'haurà de tornar a obrir la investigació?

Per intentar trobar proves noves, tornem a gaudir de la parella que formen l'escriptor Marcus Goldman i el sergent Perry Gahalowood, que tan bona feina van fer en el cas Harry Quebert. Aquert cop, compten amb la col·laboració de la Lauren, una jove policia que és germana de l'Eric, el noi empresonat. Dicker sap quina estructura li funciona i la torna a repetir. Un assassinat per resoldre, un ritme trepidant i girs per donar i per vendre i fer ballar el cap del lector. L'acció se'ns torna a presentar en dos temps, que fins i tot podrien ser tres. L'actualitat (any 2010), el de l'assassinat (2009) i les diverses incursions que fa Dicker per donar detalls de Harry Quebert -a qui fa temps que no veu- i del "Drama" dels seus cosins de Baltimore. Qui era realment Alaska Sanders?

La novel·la, plena de suspens i sense aturador, està publicada per Alfaguara. La traducció al castellà és de María Teresa Gallego Urrutia i d'Amaya García Gallego. Té 581 pàgines. Deixant de banda la trilogia, de Dicker també he gaudit de "La desaparició de Stephanie Mailer" i "L'enigma de l'habitació 622". Esperant la següent. M'importa poc que al suís el llegeixi tothom. No necessito escriptors en exclusiva. Em conformo a ser un dels seus 15 milions de fans repartits pel món.

"La última persona que la vio con vida fue Lewis Jacob, el dueño de una gasolinera situada en la carretera 21. Eran las siete y media de la tarde cuando se dispuso a salir de la tienda aneja a los surtidores. Se llevaba a su mujer a cenar para celebrar su cumpleaños.

—¿De verdad que no te importa cerrar? —le preguntó a la empleada que estaba en la caja. 

—Ningún problema, señor Jacob. 

 —Gracias, Alaska. 

Lewis Jacob se quedó un momento mirando a la joven: una preciosidad. Un rayo de sol. ¡Y tan simpática! En los seis meses que llevaba trabajando allí le había cambiado la vida. 

 —¿Y tú? —le preguntó—. ¿Tienes planes para esta noche? 

 —Tengo una cita. —Sonrió. 

 —Por la cara que pones, parece algo más que una cita. 

 —Una cena romántica —confesó ella. 

 —Walter es un chico con suerte —dijo Lewis—. ¿Así que os van mejor las cosas? 

Por toda respuesta, Alaska se encogió de hombros".

@Jordi_Sanuy

La mala dona (Marc Pastor)

És impossible que "La mala dona", de Marc Pastor (Barcelona, 1977), et deixi indiferent. Es tracta de la recreació novel·lada del cas de l'Enriqueta Martí, coneguda com la vampira del carrer Ponent. Va segrestar i assassinar nens i nenes entre els anys 1909 i 1913, fent que el pànic regnés pels carrers de la Ciutat Comtal. El llibre té 243 pàgines i està publicat per Ara Llibres. Fa posar els pèls de punta. He llegit l'edició de butxaca.

M'ha semblat sensacional que Pastor escollís La Mort per fer de narrador omnipresent. D'aquesta manera, aconsegueix que tot sigui més fosc i categòric, amb uns personatges que poden rebre l'estocada en qualsevol instant. Més enllà de l'Enriqueta, que fa por i fàstic a parts iguals, cal destacar als dos policies que investiguen la desaparició dels fills d'algunes prostitutes. Es tracta d'en Moisès Corvo i de Juan Malsano. El primer es mou com peix a l'aigua pels foscos suburbis barcelonins. És bevedor, faldiller, violent i incansable quan se li fica alguna cosa entre cella i cella... En Malsano és més pragmàtic. Junts fan una bona parella. És allò del policia dolent i el policia bo, portat fins a la màxima expressió.

Per desgràcia, tot allò que passa als barris baixos està connectat amb les altes esferes. L'Enriqueta no deixava de ser una "aconseguidora", preparada per satisfer els capricis dels més rics. Molts cops amb enganys. Fa la sensació que la vampira de Barcelona es movia amb la mateixa destresa pels carrers plens de fam i de brutícia que pels palauets de la classe benestant. Tenia dues cares molt ben treballades. Però no ho feia tot  només per diners. Tenia el gen del mal molt endins i gaudia del patiment de les seves víctimes. L'escena en què tira la filla d'una coneguda dins d'una olla és esfereïdora."La mala dona", Premi Crims de Tinta, és un llibre fosc i molt ben escrit. Quan el comences, és difícil deixar-lo de costat.

"En Moisès Corvo seu a un costat del llit; sobre els llençols rebregats, taques d’altres clients eixutes des de fa setmanes exhalen una fortor a sexe que flota a la cambra. El cos d’ella jeu nu sobre el llit, encongit com una essa, esgarrapat a l’esquena i amb dos blaus a l’interior de les cuixes. Els cabells sobre el coixí i la mirada sobre en Moisès, atenta, sense indici d’emoció, però sense la por que l’acompanya després d’enllitar-se amb qualsevol que pugui pagar-li el sopar. En Moisès Corvo la tracta bé, tan bé com sap fer-ho aquell tros d’homenot, de gairebé dos metres d’alçada i veu de tro, fort com un roure i braços llargs com els d’un simi de circ. La Giselle li acarona l’esquena mentre ell es vesteix..."

@Jordi_Sanuy