Coses: Vull connectar-me a Internet!

Granollers és la capital del Vallès Oriental i, com a tal, és capdavantera en moltes coses. És una ciutat moderna i, des de ja fa temps, pots connectar-te gratuïtament a Internet des d'un seguit de punts públics, que estan a disposició dels ciutadans i de les ciutadanes. Lògicament, la connexió està limitada temporalment, perquè se’n pugui beneficiar el màxim número de gent possible. És a dir, que, gràcies a l’Ajuntament, tens Internet, però no quan vols ni tota l’estona que vols. Tens la possibilitat de entrar i fer les gestions que vulguis, però potser no en el moment que vols, si la xarxa està carregada. No passa res.

Com que vull tenir llibertat absoluta, com en totes les facetes de la meva vida, vaig tenir la genial idea de contractar l’ADSL a ‘Ya.com’. És més barat que Telefònica (uns quinze euros al mes, aproximadament) i, com a regal de benvinguda, t’envien el router autònom sense cost addicional. Fins aquí, tot perfecte. Però ja deia la meva àvia que ‘no donen duros a quatre pessetes’. Ara, hauríem de convertir les pessetes en euros, però aquesta frase popular perdria tot el seu sentit. Millor deixar-la així.

Quin problema he tingut? Problemes, en plural, tant de bo que només hagués estat un. M’explico. Per començar, van apuntar-se malament el meu número de mòbil. Encara no ho entenc. De què serveix que doni totes les meves dades a una teleoperadora (que després me les repeteix perquè jo li confirmi) i que posteriorment m’enregistrin la conversa (tornant a repetir les dades una a una) si són incapaços d’apuntar-se bé el meu mòbil? Va, no passa res; tothom es pot equivocar... Quan m’arriba la fitxa de ‘Ya.com’ amb totes les meves dades és quan me n’adono de l’errada i truco ‘ipso facto’. ‘Ah, és estrany’, em diu la teleoperadora. ‘Cap problema; ja està canviat. Li passo amb el servei d’enregistrament’. M’imagino que això no endarrerirà el procés oi? Pregunto amb certa preocupació. ‘No, no, cap problema’, em contesten.

Passen els dies i el router no arriba. Sembla que vingui caminant des de Madrid. Després d’unes quantes trucades, cada dia parlant amb una persona diferent, n’hi ha una que em diu que no li consta el canvi de mòbil. Ningú ha rectificat res. Començo a emprenyar-me de veritat. Ja no podem parlar d’errada puntual; són ‘cagades’ en cadena. Ni apunten ni rectifiquen, ni... Aquesta teleoperadora de ‘Ya.com’ s’implica una miqueta més (tampoc no massa) i em dóna el número de Seur, un dels seus distribuidors. Truco immediatament, és un 902, però no em serveix de res. Quina llàstima! En aquest 902 em donen un altre número, el de la delegació de Seur a Catalunya. I en aquest segon, me’n faciliten un tercer, un 93, aquest sembla que és el de l’empresa de transports a Granollers.

Continuo. A Seur m’expliquen que han tingut el router a les seves instal·lacions dotze dies. Segons sembla, m’han passat sms (al mòbil incorrecte, és clar) i no els he contestat. Evidentment, no puc contestar missatges si arriben a un mòbil que no és el meu. Només faltaria! Però tenen el meu telèfon de casa... És el número amb el qual he contractat l’ADLS, cony! I el meu e-mail, ben apuntat (miracle!) des del primer dia. És més, les tres primeres comunicacions de ‘Ya.com’ amb mi han estat a través d’e-mail (benvingut a la companyia, informació sobre el servei i activació de la línia ADSL). Per què la quarta no ha estat també per e-mail? Tan curts de gambals, són...

Però que passa? Doncs just quan truco a Seur; res, uns minutets abans, havien tornat el router a Madrid, cansats de buscar-me. Com pot ser? Si he trucat un milió de cops a ‘Ya.com’. Si quasi m’han de conèixer. Si m’acabaran avorrint. En quin punt del serial estiuenc em trobo? Doncs que segueixo esperant. A ‘Ya.com’ no saben on és el router, que suposo que ha d’estar gravat amb el meu nom. Si no, no ho entenc. Que me’n donin un altre, hòstia. Que quan aparegui el primer, el fotin al mar. Practicitat, saber satisfer al client. Es tracta d’això, de res més. No m’agrada amenaçar, però ja m’he cansat.

Els hi he dit que si abans de divendres no arriba el router, se’l poden quedar. Em dono de baixa abans que m’hagin donat d’alta; quin contrasentit. Ja n’hi ha prou. Quan torni de vacances demano l’alta a Telefónica, que és el que hauria d’haver fet inicialment, i s’acaben els problemes... o no. Pagaré el router autònom, pagaré una miqueta més cada mes i m’imagino que viuré més tranquil. A aquests de ‘Ya.com’ que els bombin. I que mai més ofereixin res. Que ni se’ls passi pel cap. Amén.