dissabte, de febrer 02, 2013

Alfred Hitchcock tenia la seva rossa a casa


El millor de "Hitchcock" és el final. El periodista londinenc Sacha Gervasi ens explica el mogut rodatge de "Psicosis", que es va estrenar l'any 1960. És d'aquelles pel·lícules que parlen del cinema dins del cinema, com "La noche americana" (1973) o, més recentment, "Mi semana con Marilyn" (2011), que em va agradar moltíssim. És senzilla, però passa bé.

Anthony Hopkins treballa correctament, però costa imaginar-se'l en el paper d'Alfred Hitchcock, la imatge del qual tenim molt assimilada. S'assemblen ben poc. Massa maquillatge, massa papada... Qui fa un paperàs és Helen Mirren, que dóna vida a l'esposa del director britànic. De fet, una bona part de la pel·lícula se centra en la influència d'Alma Reville en la carrera del seu marit. El rodatge de "Psicosis" no va ser fàcil. Ningú confiava en el projecte i, per tirar-lo endavant, Hitchcock va haver d'hipotecar casa seva. Tothom pensava que seria un fracàs absolut.

La pel·lícula deixa clara l'obsessió del director per les rosses. La que fa de Janet Leigh, protagonista de "Psicosis", és Scarlett Johansson. Sensacional l'escena de la dutxa: la seva actuació i el fet de saber que, inicialment, no havia de portar música. Pel que sembla, Hitchcock també va estar a punt de perdre el cap per Vera Miles, una altra de les seves rosses actrius. A més a més d'actuar a "Psicosis", aquesta també va actuar en algunes sèries de televisió dirigides per ell. Qui fa de Norman Bates -i per tant d'Anthony Perkins- és James D'Arcy. Tenen una retirada. En definitiva, no està malament per passar l'estona, però m'esperava més.

"EL ÚLTIMO DESAFÍO"

La sorpresa positiva de la setmana és "El último desafío". Està rodada per un coreà, amb Arnold Schwarzenegger parodiant-se, Eduardo Noriega fent de narcotraficant mexicà i Forest Whitaker donant vida a un inepte agent de l'FBI. El còctel és explosiu. Potser no podem parlar d'una gran pel·lícula, però és divertidíssima. Té la firma de Kim Ji-woon, director de la sensacional "I Saw the Devil".

L'argument és senzill. El narcotrafricant s'escapa i l'FBI va darrere d'ell. Té un cotxe rapidíssim i ningú pot atrapar-lo. El que no sap el personatge de Noriega és que en el poble fronterer hi ha un xèrif molt particular i amb un passat de superheroi. Humor, armes gegants, personatges sonats i acció sense aturador. L'escena del bar, on dos avis es neguen a marxar cap a casa per allunyar-se del perill, és espectacular. Estan a punt de menjar-se una truita que és un homenatge al colesterol. Hi ha algun perill més gran? Ji-woon farà carrera als Estats Units.

"EL VUELO"

"El vuelo" és una pel·lícula més. La primera mitja hora m'ha semblat molt espectacular, però després decau i acaba amb un dels finals més ensucrats i morals que recordo. Tot i això, veure treballar Denzel Washington (que torna a ser candidat a l'Oscar) és tot un luxe. En aquesta pel·lícula interpreta al capità Wip Whitaker. En uns dies, pot passar d'heroi nacional a proscrit.

En Wip salva la vida de quasi un centenar de persones després de fer un aterratge d'emergència que, possiblement, cap més pilot del món hauria aconseguit. Tota aquesta part és espectacular. Tant Washington com el director de la pel·lícula, Robert Zemeckis, fan una feina excel·lent. Però, a partir d'aquí, els problemes que té el pilot (que anava begut i drogat) semblen contagiar-se a la pel·lícula, que comença a perdre interès. Espectacular el paper de camell que fa John Goodman, que s'ha convertit en un secundari de luxe. Cada dia m'agrada més. També treballa molt bé Kelly Reilly, la pèl-roja de la nissaga de "Sherlock Holmes".

"EL GUARDIÀ INVISIBLE" (DOLORES REDONDO)

Hi ha llibres addictius. Són aquells que, quan els acabes, et deixen sense alè. Els tanques i et quedes orfe de lectura. En aquell moment, res del que tens a l'estanteria et fa el pes. L'experiència ha estat molt potent i notes dins teu un buit difícil d'omplir. És exactament el que m'ha passat amb "El guardià invisible", de Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969). Per sort, és la primera part d'una trilogia. Ja estic esperant la segona!

Què té de diferent aquest llibre? Doncs que m'ha semblat força realista. Ja sé que no es descobreix un assassí en sèrie cada dia, però el personatge de la inspectora de policia Amaia Salazar, per exemple, m'ha semblat molt proper. És una persona normal -amb un passat obscur- que sempre intenta diferenciar tot allò que és tangible del que no ho és. I potser és aquí on està la clau. Té l'estructura d'una bona novel·la negra, sense res a envejar dels escriptors dels països nòrdics, i una patina màgica que la fa diferent. És el poder de la natura, de les bruixes, de les fades, i fins i tot del basajaun o senyor del bosc.

I és que a "El guardià invisible" els policies i els científics comparteixen protagonisme amb persones que creuen en el Tarot, en les tradicions celtes i les llegendes populars. Fins i tot la inspectora Salazar, una dona que lluita en un món ple d'homes, pot arribar a dubtar. Què és real i què és ficció? També m'ha agradat molt el retrat que Redondo fa de les germanes de l'Amaia. El de la Flora està tan ben fet que és impossible no odiar-la. Poc explicaré de l'argument, perquè considero que aquest llibre és de lectura obligada. Només diré que assassinen adolescents i les abandonen a prop del riu Batzan, sense marques d'agressió sexual, però sí amb un ritual macabre.

"I emmig d'aquella plaça d'honor i orgull, un assassí s'atrevia a representar la seva obra macabra particular, com un despietat rei negre que avançava implacable pel tauler i devorava peons blancs. La mateixa ostentació i l'envaniment de tots els assassins en sèrie que l'havien precedit".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

18 comentaris:

ricard ha dit...

No m'esperava que la de Schwarzeneger fos gran cosa però és que tampoc no sabia qui era el director. No sé si la veuré (al cinema) perquè que no dono l'abast amb tantes estrenes presumptament interessants. Però gràcies per les recomanacions. Una abraçada.

Josep ha dit...

De bon rotllo t'ho dic, però del menú el que més em motiva és el llibre.

Quadern de mots ha dit...

Estic llegint "El guardià invisible", de moment és força entretinguda, encara que una mica previsible. No està malament.

rits ha dit...

Vaja, pel tuit que vas fer ja vaig pensar que no t'havia agradat massa, Hitchcock. A mi ja no em feia el pes abans de llegir la teva ressenya. I justament pel que dius, és un personatge que tenim massa arrelat. Per això tp he vist Mi semana con Marilyn, per molt que la tinc per veure-la.

El vuelo ja la vaig descartar la setmana passada. Així doncs, aquesta setmana m'apunto el llibre.

Jordicine ha dit...

Pots esperar tranquil·lament a que surti en DVD. Però t'ho passaràs de conya veient-la, RICARD. Una abraçada.

Doncs jo no vaig intuir el final en cap moment, QUADERN DE MOTS.

Perfecte, RITS. Un petó.

Elfreelang ha dit...

Alfred Hitchock sempre m'ha intrigat...celebro que comencin a caure els vels sobre la seva vida....

tetealca ha dit...

Genial la descripción que haces de libros adictivos. La suscribo totalmente y te aseguro que me ha ocurrido alguna vez, tal y como lo describes.
Un abrazo

Crític de cine ha dit...

'Hitchcock' la vaig a veure aquest dijous, així que m'estalviarè dir res més que 'tinc moltes ganes de veure-la'.
Sobre 'El vuelo', gens de ganes. No em tira, què vols que et digui.
I sobre 'El último desafio' no tinc una opinió clara. Abans de llegir la teva crítica tenia molt clar que era prescindible, però ara ho veig amb altres ulls. Potser li donarè una oportunitat. Repeteixo, potser.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Jordi con frecuencia me maravillo de la serie de casualidades que nos pueden envolver. Me explico ( quizá no en el lugar apropiado) ¿ Sabes que el libro que hoy recomiendas lo "conocí" a través d página2 y en un primer momento me atrajo por circunstancias personales y su desarrollo en los bosques de Elizondo...
Pelis: Hitchcock la veré precisamente por el trabajo de Helen Mirren y por la curiosidad de saber qué papel tuvo la mujer de este creador en su vida.
El vuelo había leído algo parecido a tu opinión. No iré.
No puedo evitar hablarte de "Amor" de Haneke. Evito
el extenderme hoy tanto, pero te diré que durante días he pensado en ella. Haneke no me decepciona. Una obra de arte. Dura pero ¿como es la vida y más a esa edad?
Perdona y un beso

Deric ha dit...

Has vist tres de les pel·lícules que tinc ganes de veure: Hitchcock, per gran Hellen Mirren i perquè m'agraden molt les pel·lícules de Hitchcock. El txotxineguer, perquè després de 10 anys, pot ser divertit veure com li ha passat factura el temps. El Vuelo, per l'argument, tot i que ja dius que el final és terrible.

Jordicine ha dit...

A mi també, ELFREELANG.

Me alegra de coincidir contigo, TETEALCA.

Ja em diràs que t'ha semblat "Hitchcock", ALBERT. Una abraçada.

Siempre coincidimos, CAMY. Y me alegro. "Amor" es una obra de arte y, como dices tú, reflejo de la realidad de la gente mayor. Un beso.

Doncs ja ens diràs, DERIC. Fins aviat.

CDS ha dit...

Me has convencido con el libro.

jomateixa ha dit...

Doncs ja m'he apuntat el llibre, apa! a la llista de pendents.
La peli d'en Hitchcock també m'agradaria veure-la, les altres no n'estic tant segura.

Quadern de mots ha dit...

Ui no!!!, previsible en descobrir l’entrellat no, està força complicat (em falta poc per acabar-lo i encara no he descobert res, només tinc intuïcions) , em referia a l’estructura.

Javier Simpson ha dit...

Hola, Jordi. Creo que de las tres pelis que nos traes me quedaría con la de Arnie. La de Hitchcock no me tira porque lo que quiero saber del director lo busco en un libro o en una revista. Me quedo con sus pelis y ya es más que suficiente.
La novela El guardián invisible promete. Me gustan las tramas de asesinos en serie; si aquí se mezcla lo real de la novela negra (y esos científicos) con esos elementos fantásticos como tarots, leyendas celtas y demás la cosa puede estar de lo más entretenido. Además parece que te ha enganchado muchísimo.
Un abrazo, Jordicine. Estupenda entrada.

Jordicine ha dit...

Me alegro, CDS.

Ja ens explicaràs, JOMATEIXA.

Ah, estem d'acord, QUADERN DE MOTS. Jo l'assassí no el vaig descobrir fins a les últimes vint pàgines.

Gracias por tus palabras, JAVIER SIMPSON. Seguimos en contacto.

Seo ha dit...

estoy encaprichada con ver el vuelo más que nada por Denzel W. espero que no me defraude

PD: estoy aprendiendo catalán a cuenta de leerte, gracias por el cursillo :)

Jordicine ha dit...

Gracias a tí por seguir por aquí SEO. Ya me dirás que te ha parecido Denzel. Besos.