dissabte, d’agost 29, 2026

La llibreria de les hores mortes (Laura Autonell)

Amable. És el primer adjectiu que em ve al cap quan penso en "La llibreria de les hores mortes", l'última novel·la de Laura Autonell (Taradell, 1963). Té 344 pàgines i l'ha publicada l'editorial Columna. Llegint-la, he passat una molt bona estona. L'autora reivindica el poder 'sanador' dels llibres en una petita botigueta de barri on res és impossible. La seva atmosfera positiva i l'esperit de col·laboració que s'hi viu la fan única i irrepetible.

L'Etna no acaba sent qui creia que era i passa dels cotxes de luxe i de les botigues cares de la part alta de Barcelona al barri del Raval. En un tancar i obrir d'ulls se li ha complicat la vida. Ja no té diners a cabassos ni ningú que li faci costat. Les amistats li han girat l'esquena. Després que el seu 'pare' l'hagi desheretada, la noia s'ha de buscar la vida tota sola. Té un pis molt antic en un barri que segur que no havia trepitjat mai i un local tancat que en èpoques passades havia estat una taverna. Després de pensar-s'ho molt, decideix obrir-hi una llibreria. Ho farà amb pocs recursos i amb la idea que en qualsevol moment es pot veure obligada a abaixar la persiana. O potser serà capaç de fer realitat el seu somni?

En aquesta novel·la, que està carregada d'emotivitat, la Laura ens parla de les segones oportunitats, que poden arribar quan menys t'ho esperes. Com un volcà, l'Etna té prou forces per obrir la llibreria i, paral·lelament, viatjar fins a Itàlia per resseguir el seu passat familiar. Saber qui és per entendre cap a on va. Com enyora a la mare en aquests moments difícils! Amb el pas del temps, al Raval hi troba amor, solidaritat, justícia i històries personals que la deixen esmaperduda. Com la del rodamon que viu davant de la llibreria amb el seu gos i que, com ella, també és un enamorat dels llibres. La història ens l'expliquen de manera pausada, amb un llenguatge elegant i una passió que es fa encomanadissa. Molt recomanable.

"Em faltava l’aire i, per uns moments, aquell despatx se’m va moure com una baldufa. Em sentia els batecs a la gola, al cervell i, fins i tot, a l’estómac, com si el cor s’hagués trencat a bocins i s’hagués repartit entre els meus òrgans. Trastornada entre aquell batibull de sensacions, vaig tenir temps d’odiar el meu pare com ningú pot odiar un pare. El notari va alçar la vista per sobre de les ulleres i es va aixecar quan va veure empal·lidir la meva cara. La seva també era un poema. Tenia pressa per fugir i de seguida ens va entregar un sobre a cada un, i a mi em va dir: «Ho sento, era la voluntat del senyor Arban». Crec que ho sentia de debò, tot i que a mi no em va servir de consol."

@Jordi_Sanuy

diumenge, d’agost 09, 2026

Reina Esther (John Irving)

Trenta anys després, John Irving (New Hampshire, 1942) ens torna a portar a l'orfenat St. Cloud's, escenari de "Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra", novel·la que va arribar als cinemes sota el títol de "Les normes de la casa de la sidra". Encara hi treballa el doctor Wilbur Larch. Si llavors era Homer Wells a qui no adoptaven mai, ara és l'Esther Nacht qui busca família per intentar començar una nova vida. 

"Reina Esther" (499 pàgines) està traduïda al català per Imma Estany i Ernest Riera i l'ha publicada Edicions 62. L'any 1908 deixen l'Esther abandonada al porxo de l'orfenat. Té gairebé quatre anys. Una dècada després, encara viu allà. Fins que els Winslow decideixen acollir-la. Farà de mainadera de la seva quarta filla, que es diu Honor, i no li faltarà de res. L'Esther és jueva i lluita obertament contra l'antisemitisme. En algunes entrevistes, Irving ha explicat que el llibre dona suport al dret d'Israel d'existir com a nació i a defensar-se de les amenaces externes. L'autor tampoc no entén que el feixisme estigui agafant tanta volada a Europa. La seva Esther acaba a Jerusalem convertida en una líder dels jueus.

L'altre gran personatge d'aquesta gran novel·la és en James Winslow, fill de la Honor i de l'Esther. El va tenir aquesta última amb un lluitador, de qui ell no n'ha sabut mai res. En Jimmy intenta convertir-se en un bon escriptor. Ho fa influenciat pel seu avi, professor de literatura i gran amant de "Grans esperances", de Charles Dickens. Precisament, el llibre que està escrivint en Jimmy es titula "L'home Dickens", en homenatge al geni anglès. A través dels Winslow, a "Reina Esther" vivim l'agitada segona meitat del segle XX, passant per Maine, Viena i Jerusalem. Queda clar que els Winslow sempre van a contracorrent, enfrontant-se a la rigidesa de les normes vigents. Una de les obsessions de les mares d'en Jimmy és que deixi una noia embarassada per evitar-se d'anar a la guerra en un entorn geopolític hostil.

"Les relacions, ja siguin reals o hipotètiques, et marquen. No és només el que passa entre dues persones, sinó també el que hauria pogut passar. En James Winslow es va enamorar de Fraulein Eissler. Mentrestant, en Jimmy i els seus companys de pis tenien una relació difícil amb en Dagmar, la vídua encarregada de Kasffeechaus Nachtmusik. Compartir una gossa no era l'únic aspecte complicat. No va ajudar gaire la manera en què en Claude va preguntar a la Dagmar si no s'havia plantejat mai "fer-ho amb un home més jove... fins i tot tenir-hi un fill". D'entrada, la Dagmar no es va adonar que en Claude ho preguntava en nom d'en Jimmy".

Altres llibres llegits i comentats de John Irving: 


@Jordi-Sanuy

dijous, d’agost 06, 2026

La maledicció dels Stensson (Niklas Natt och Dag)

Entre Niklas Natt och Dag (Estocolm, 1979) i Måns Bengtsson hi ha una línia ininterrompuda de quinze generacions de pares i fills. En Måns és el protagonista principal de "La maledicció dels Stensson", l'última novel·la negra històrica d'en Niklas. Està traduïda al català per Jordi Boixadós i publicada per Proa. D'ell ja havia llegit la brutal trilogia que formen "1793. El llop i el vigilant", "1794. El foc i el minotaure" i "1795. La germandat".

Tot passa a Suècia, entre els anys 1434 i 1436. És una època molt convulsa, amb el rei Èric de Pomerània manant des de lluny, delegant part del seu poder a governadors alemanys i danesos. És per això que el miner Engelbrekt Engelbrektsson se li acaba la paciència i busca la revolució total. Ja n'està fart que el poble pagui un munt d'impostos i cada cop tingui menys drets. Són molts els que es posen al seu costat i recorren el país assaltant castells i fent fora als seus senyors. Amb la mínima violència possible. Al seu costat hi cavalca el jove Måns. La seva família, noble i d'antic llinatge, va enviar-lo a l'Engelbrekt per guanyar-se la confiança del líder rebel i saber cap on decantar-se quan la guerra total sigui inevitable. És fill d'en Bengt Stensson, de l'escut d'or i atzur. 

"La maledicció dels Stensson" no és una novel·la fàcil de llegir. Requereix molta atenció. Hi ha un munt de personatges, infinitat de bàndols i aliances que es trenquen poc després de prendre forma i començar a caminar. Un dels pocs que sembla tenir les idees clares és en Måns, que acaba sent més fidel a l'Engelbrekt que a la seva pròpia família. Cal destacar també el paper de la Stina, la mare d'en Måns, a qui la marxa del seu fill la deixa en estat de xoc, tot i tenir una voluntat de ferro. L'autor ens explica la història d'una manera molt crua i sense miraments. Un cop més, descriu ambients foscos i carregats i ho fa amb un ritme i una força descomunal. 580 pàgines per fer un retrat èpic de la Suècia de l'època medieval. I sí, hi ha una maledicció que pocs coneixien...

"He de reconèixer que quan el teu oncle Nils va dir per primera vegada d'enviar-te amb l'Engelbrekt m'hi vaig oposar. Els meus altres germans i jo tenim l'experiència de tota una vida d'intrigues d'en Nils, i Déu sap que no sempre han portat fruit. Però, tot i així ens ha anat bé. Ara el feu de Taljehus és meu, en Knut és a Stegeborg, en Nils comanda l'Smaland, en Bo hauria pogut prendre possessió de Stakeholm si el seu destí li hagués estat favorable. Aviat no quedarà ni un alguatzir danès i alemany en tot el regne i, finalment, serem nosaltres els amos dels nostres castells. Cap altrfa família n'ha sortit tan ben parada".

@Jordi_Sanuy