dimarts, de gener 30, 2007

Comentari: 'La noche de los girasoles'. 6'3


Negociar amb la mort

2006 / Espanya / 123 minuts / Thriller - Drama / Director: Jorge Sánchez-Cabezudo / Intèrprets: Carmelo Gómez, Judith Diakhate, Celso Bugallo, Manuel Morón, Mariano Alameda, Vicente Romero / L'Esteban i en Pedro són dos espeòlegs que es desplacen a un petit poble d'Àvila per estudiar una cova i determinar si té suficient interès científic. La xicota de l'Esteban els espera fora on, inesperadament, l'assalta un desconegut.

'La noche de los girasoles' és una pel·lícula diferent, i això sempre és positiu. I és que l'estructura que fa servir Jorge Sánchez-Cabezudo per explicar-nos la història és molt intel·ligent. La divideix en petits fragments que, acompanyats d'un títol, sempre obren la porta del següent. És a dir, que cada capítol complementa l'anterior, tot i que, per aconseguir-ho, fa un salt enrere en el temps. D'aquesta manera, el director amplia la visió dels fets i aprofita per donar entrada a nous personatges.

Malgrat tot, hi trobo a faltar alguna cosa. Potser és que hi ha algun personatge que no és rodó del tot. És el cas de Tomás, el jove policia corrupte interpretat per Vicente Romero. Per contra, Carmelo Gómez (que és una assegurança de vida) està extraordinàri. Igual que Celso Bugallo, que es posa a la pell d'un veterà Guardia Civil que està a punt de jubilar-se. Es diu Amadeo i és sogre d'en Tomás. La Judith Diakhate ens transmet el patiment i la desesperació de la Gabi. Aquesta actriu novell es va donar a conèixer amb el curt 'El niño que jugaba con los trenes'(2004).

S'ha qualificat 'La Noche de los girasoles' com un drama rural. És una pel·lícula que ens explica que, a voltes, és molt fàcil perdre el cap i que, un fet puntual, et pot canviar la vida. En aquest cas, els nervis i la pressió provoquen que la Gabi faci una identificació equivocada del seu assaltant; els mateixos nervis que provoquen que l'Esteban i en Pedro resolguin el tema per la seva pròpia mà, sense pensar en les conseqüències. Davant podrien haver-se trobat un covard, però en Cecilio, que no entenia res, es va defensar amb honor mentre va tenir forces. Era un home acostumat a lluitar. Després de la tempesta, la calma; l'intent dels protagonistes de recuperar la normalitat, el moment d'expiar les culpes.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

I si tinguéssim una segona oportunitat a la vida? És veritat que no es pot donar marxa enrere, però a vegades sí que pots canviar alguna cosa. A 'La noche de los girasoles', en Tomàs fa de messies i dóna una curiosa alternativa al trio protagonista. Un regal enverinat, perquè entren en col·lisió la consciència i les ganes de fugir. El policia no deixa de tenir raó. En Cecilio és mort i ja res li tornarà la vida. A canvi d'una compensació econòmica, ell pot decidir mirar cap a un altre costat i, paral·lelament, l'Esteban, en Pedro i la Gabi no hauran de donar explicacions a la justícia. Però el crim perfecte no existeix i, en el moment menys esperat, comencen els problemes.

A 'La noche de los girasoles' queda demostrat que tothom té un preu, encara que no ho vulgui reconèixer. I dic tothom perquè l'Amadeo, un Guàrdia Civil exemplar, prefereix la felicitat de la seva filla i la del seu futur nét abans de denunciar al seu gendre. Li ensorra el pla, això sí, però no s'atreveix a descobrir-lo del tot. Li impedeix cobrar els diners que potser li haurien canviat la vida, però no resol el cas com ell hauria volgut. No deixa de ser una pel·lícula de perdedors, on ningú aconsegueix el què vol realment. Com la vida mateixa, No?