dijous, de gener 04, 2007

Comentari: 'Tiempos de gloria'. Nota: 7'9


Tot per la dignitat

1989: 3 Óscar: millor actor secundari (Denzel Washington), fotografia i so + 5 nominacions (entre les quals hi havia el millor montatge i la millor direcció artística / Estats Units / Drama / 118 minuts / Director: Edward Zwick / Intèrprets: Matthew Broderick, Denzel Washington, Cary Elwes, Morgan Freeman, Jane Alexander, Bob Gunton / 1861-1865. Nordamerica viu la Guerra de Secessió que va enfrontar l'exèrcit confederat amb les tropes de la Unió. Per primer cop, es va deixar combatre als homes d'ascendència africana. Ho fan aplegats en el regiment '54' de Massachusetts, que va destacar per tenir un valor sense límits.

IM-PRES-SIO-NANT. No hi ha una paraula més adient per qualificar el trebal de Denzel Washington a 'Tiempos de gloria'. L'actor de Nova Iork, que va guanyar l'Òscar al millor actor secundari, estava més que merescut. Per mi, és l'actuació més complerta de la seva carrera, tot i que considero que ell sempre està a un gran nivell. Al seu costat, Matthew Broderick queda en un discret segon pla, tot i que tampoc fa un mal paper. També destaca un esplèndid Morgan Freeman, sobre qui recau una bona part de l’acció.

Americana al màxim i antiracista. D'aquesta manera podríem definir globalment la pel·lícula, que ens explica l'ascens meteòric d'un coronel (promocionat per la seva influent família) i la necessitat dels camperols negres per sentir-se importants i poder lluitar en la guerra de secessió. Fins llavors, mai havien estat acceptats en l'exèrcit. El destí d'uns i altres es troba i el coronel Robert Gould reuneix els homes d'ascendència africana en l'anomenat regiment '54', l'únic format per negres. Tots ells deixen enrere un passat d'esclaus per lluitar pel seu país. Les seves vivències abans i durant la batalla formen el cos principal de la pel·lícula, on també es denuncia la corrupció que hi ha entre els militars de major rang.

'Tiempos de gloria' és una pel·lícula amb una ambientació espectacular, amb escenes d'acció molt ben rodades, sense escatimar ni en recursos ni en extres. Musicalment també està a un gran nivell, destacant la 'missa cantada' que improvitzen els soldats abans de l’atac final. El '54', a qui inicialment no deixaven entrar en combat -només havia de participar en missions logístiques-, va passar a la història per la seva valentia. Es van presentar voluntaris en un atac que podríem qualificar de suicida, perquè crec que tots tenien clar que no se'n sortirien.

Cap comentari: