Llocs: L'Arcada

Mmm! Avui em ve de gust parlar del restaurant ‘L’Arcada’, que està al carrer Pagès Ortiz número 49 de Palamós, al Baix Empordà. Cau per darrere de l’Ajuntament , al barri del Pedró. Si no hi has anat mai, et pot soprendre la pregunta que et faran tot just quan obris la porta: ‘Suposo que ho sabeu, aquí només tenim peix’. I tant que ho sabem, per això venim! Per què el restaurant es diu ‘L’Arcada’? Doncs per l’obertura closa amb arc que hi ha just a l’entrada del menjador, abans de les taules; una quinzena, potser. No ho sé. El proper dia que hi vagi les comptaré.

És un restaurant sense carta, que pot ser bo o dolent, segons com t’ho miris. L’únic que pots seleccionar ‘llegint’ i mirant el preu és el vi, amb una bona selecció de la terra i també d’altres denominacions de l’Estat. És aconsellable no preocupar-se per la butxaca i demanar allò que et vingui més de gust. Compensa, de veritat. Quan et venen a prendre nota, et ‘canten’ què hi ha de primer o potser millor dit d’entrant, per ser més fidel a l’estil del local. Depèn del dia, però mai no hi falten les impressionants gambes de Palamós (sempre de tamany XL), els escarmarlans, les cloïses, les tallarines i els musclos de roca. Sovint també hi pots trobar navalles, popets o xipirons. Tot fresc, tot a punt per anar al foc uns minutets i cap a la taula.

Un cop demanats els entrants, venen a la taula i t’ensenyen el peix que pots menjar de segon. Te’n porten dos o tres en una plata, sencers, i has d’escollir. No serveixen peixos a mitges. És a dir que l’oferta va en base dels comensals. Si sou quatre, un peix gran (o dos de més petits; és una altra opció); si sou dos, un d’un tamany més reduït. Com els cuinen? Com vulguis tu; a la brasa o a la donostiarra. Jo, personalment, sempre em decanto per aquesta segona opció. Del mar, a la taula; perquè els de ‘L’Arcada’ pesquen i cuinen ells mateixos. No volen sorpreses. I us asseguro que el paladar ho nota; i de quina manera.

Entrants, peix i postres en un ambient familiar. Els postres, tots casolans, els fa la mare diàriament. No hi ha una gran oferta, però tot el què hi ha és espectacular; de veritat. Destaquen el pastís de formatge (acompanyat d’una melmelada de fruita), el pastís de poma i les trufes de xocolata. Hi ha poca cosa, és veritat, però la qualitat és tanta que, fins i tot així, es fa difícil escollir. Cafès, licors i puros (per qui fumi, evidentment) poden servir per completar una nit inoblidable.

Jo sempre hi he anat a sopar, però diuen que també s’hi dina molt bé: amanides, arrossos (sempre per encàrrec) i, com no, una mica de peixet. S’haurà de provar. Que si m’han pagat per fer aquest ‘post’ tan positiu sobre un restaurant? Doncs no. Tot al contrari. L’últim cop vam deixar anar 140 euros per a dues persones. Però a gust, que quedi clar. A ‘L’Arcada’ no s’hi pot anar cada dia, però de tant en tant... Mmm!