dilluns, d’octubre 19, 2020

El teu nom (Clara Moraleda)


Clara Moraleda. Barcelonina. 26 anys. Molta vida viscuda. I diria que de manera intensa. Sense complexos. Els 29 contes inclosos a “El teu nom” estan plens de sentiment. I amb una força inusual per una autora de la seva edat. Ella mateixa deixa clar que moltes de les coses que explica són autobiogràfiques. El llibre, finalista del Premi Josep Pla 2020, està publicat per l'editorial Columna i té 303 pàgines.

Tot i perdre persones properes i passar tràngols importants, els contes de la Clara aposten per la vida i denuncien tot allò que no li agrada. Lluita per una societat més oberta i íntegra, on la dona pugui decidir per ella mateixa, sense donar explicacions a ningú. S’ha de frenar qualsevol mena de maltractament psicològic o abús sexual, com explica a “La noia del mirall”, a “Què és l’amor” i a “Tu i jo”, o més de tipus bullying, molt ben explicat al conte “Carles el calb versus Roger de Flor”. Per sobre de tot, Moraleda reivindica la llibertat i totes les opcions sexuals, això últim magníficament plasmat a “Un fil de lluna”. Tots som com som i és irrebatible. A “Vida”, a “La terra i la lluna” i a “La memòria” –un relat preciós- s’intueix que, de vegades, viure potser no és tan complicat com sembla, i que hem d’aprendre a gestionar les coses i a valorar tot allò que tenim.

La Clara també ens parla de l’acceptació de la mort (“El teu nom”, “Runes” i “Morir de bellesa”) i de la importància d’aturar-se i de pensar abans de prendre una decisió important (“El gran consell” i “Perpinyà”). Pensar, sentir, actuar. Tampoc no s’oblida de les relacions entre pares i fills (“Gats” i “Els nens no en tenen la culpa”) ni de la importància de fer allò que realment volem, sense seguir les indicacions/obligacions marcades pels altres (“Un entre un milió”). Deixo pel final tres relats que m’han deixat corprès: “Allà, al no-res”, que parla de l’avortament, “Mariona” -una sentida conversa entre dos pits, amb tumor inclòs- i “La vida és un somni”, amb un final... cruel? “El teu nom” és un llibre que aporta aire nou, escrit amb i des del cor. No tot són flors i violes, però et deixa bon gust de boca. Caldrà estar molt atent al seu proper pas literari, que estic segur que el farà.

“Quan la Diana tenia dinou anys va patir un accident de cotxe estant embarassada. L’accident va passar al quilòmetre cinc de la carretera que unia el seu poble amb el del seu xicot. La carretera l’havia fet mil vegades com a copilot i unes quantes com a conductora. La coneixia tan bé com el palmell de la mà. Però, de vegades, no tot es preveu tot i anar amb molt de compte. De vegades topes amb algú a qui no li haurien hagut de donar mai el carnet de conduir.
Era un dissabte a la nit d’un mes de juny. L’estiu treia el cap i la gent s’animava. Proliferaven les festes, i les acompanyaven l’alcohol i les drogues. La Diana, tot i que sempre posava mil ulls a la carretera, no va poder evitar el xoc frontal amb un cotxe negre que va envair el seu carril en un revolt”.


Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: