El preu de néixer (Laura Gost)

Fins on series capaç d'arribar per tenir descendència? Donat el cas, sacrificaries la teva vida pel nen o la nena que vinguessin de camí? Són algunes de les preguntes que es fan la Lisa i en Rai, principals protagonistes d'"El preu de néixer", la darrera novel·la de Laura Gost (Sa Pobla, Mallorca, 1993). Té 194 pàgines, l'ha publicada l'editorial Proa i s'ha traduït a l'anglès, francès, castellà, neerlandès, grec, turc i italià. A més, ja se n'han venut els drets audiovisuals.

L'autora ens dibuixa una societat futura en què, per culpa de la superpoblació, no està permès cap naixement si no va aparellat amb una mort. Hi ha d'haver un relleu. Aquest acte de substitució condiciona i estressa a les parelles. Té un efecte devastador i un cost personal molt alt. La llei és clara. Si no troben ningú que accepti morir pel futur nadó, estan obligats a avortar al cap de catorze setmanes. És indiscutible i no hi ha res a negociar. Amb diners a la butxaca, el mercat negre s'obre com una alternativa als qui no tinguin familiars o amics disposats a traspassar. Les llistes d'espera per ocupar el lloc d'un mort no reclamat són inacabables i gens de fiar. Protocols administratius que et treuen de polleguera...

La Lisa i En Rai, amb qui mimetitzes des del primer moment, tenen intacte el desig de ser pares, però s'encallen quan intenten 'negociar' amb la mort. La seva és una lluita a contrarellotge en una societat sense sanitat pública ni baixes laborals. Tenen oberts diversos fronts alhora i esperen poder tancar-ne algun a temps. Si els seus amics ho han aconseguit, també poden sortir-se'n ells. Estem davant d'una novel·la original i amb una atmosfera fosca que, des d'un primer moment, convida a la reflexió. Les situacions que planteja la Laura són molt reals i provoca que et preguntis què faries si fossis tu qui et trobessis en aquest pervers atzucac. Ens ho explica tot amb un llenguatge acurat i una força desmesurada. Molt recomanable.

De la Laura Gost ja havia llegit i comentat "Les cendres a la piscina" i "El món es torna senzill".

"No sé si el dia de la boda va ser, com se sol dir, el més feliç de la meva vida, però m'ho vaig passar molt bé. Vaig ballar, vaig riure, vaig plorar i vaig esquivar les converses enceses dels convidats entestats a parlar de política. La majoria rondinava sobre la nova llei per a la regulació de la natalitat que el Govern havia d'aprovar de manera imminent -i que advocava per una natalitat "substitutiva" o de "relleu" en què un infant només podia arribar al món si algú altre moria i li cedia el lloc. Poques setmanes després de la lluna de mel -teníem pocs diners i ens vam acontentar amb un viatge curt de quatre dies- la "llei de les substitucions" -així era coneguda popularment- va ser una realitat".

@Jordi_Sanuy