La Carlota, que té setanta anys i s'està traient el carnet de conduir, és lutier, com el seu avi, el seu pare i el seu tiet. Amb la fusta de l'arbre de la discòrdia en faria el millor violoncel del món. Ella és la protagonista de "Fer cantar els arbres", el tercer llibre de Jordi Campoy Boada (Sabadell, 1970). És el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la d'aquest any. Té 381 pàgines i l'ha publicat Columna. Les altres dues són "La noia del violoncel" (2019) i "La cantant de fado" (2021). En Jordi, productor musical, pianista i compositor, ha tornat a escollir l'ART (la seva paraula preferida de tres lletres) per combinar-la amb la de quatre (AMOR) i regalar-nos una història preciosa sobre el pas del temps i el sentit de la vida.
La mare de la Carlota va morir per culpa d'un tros de fusta. Ella coneix una part del pentagrama, però mai ningú li ha llegit la partitura sencera. Li falta la clau i una mica de tonalitat perquè ni el seu pare ni el seu tiet han volgut explicar-li els detalls. "Fer cantar els arbres" té una banda sonora plena de sacrificis, silencis, dubtes i somnis trencats; i també de ferides difícils de guarir. L'autor ens fa arribar la informació amb calma, deixant obertes diverses opcions, que no es resolen fins al final. És un llibre amb ànima, que està treballat com la fusta, robust i tendre a la vegada. Les peripècies de la Carlota i de la tieta Elvira -un gran personatge- es combinen amb les d'en Juan/Leonardo, un lutier jueu de Salamanca, que va viure molts anys enrere. Tot quadra a la perfecció.
"Diuen que les cançons ja estan totes escrites. I que només fa falta que algú talli un abre, en faci un instrument i tingui prou talent per interpretar-les.
-Penso que el violí, d'alguna manera, ja és dins de l'arbre.
-Classe de filosofia a les -mira el rellotge- vuit i cinc del vespre?
El meu professor d'autoescola diu que dono massa voltes a les coses, que haig de deixar que tot arribi de manera natural, sense entrebancs. Però a mi, que he passat mitja vida entrebancant-me, se'm fa difícil deixar que transcorri tot sense posar-hi cullerada".
LA GALA DELS PRUDENCI BERTRANA
 |
