dimarts, de juny 30, 2020

Històries de Nova York (O. Henry)


M’ho he passat molt bé llegint els 17 contes d'“Històries de Nova York”, d’O. Henry (Greensboro, Carolina del Nord, 1862 – Nova York, 1910). Ha passat el temps i han aguantat molt bé. El llibre té 164 pàgines i està publicat per Viena. La traducció és de Xavier Pàmies. Són històries senzilles, mundanes i amb personatges reals com la vida mateixa que viuen de lloguer a l’East Side.

“L’última fulla”, que és el relat que obre el llibre, és un dels que més m’ha agradat. Quan menys s’ho espera, un pintor amateur aconsegueix la seva ‘obra mestra’ i, de retruc, salva la vida a una jove veïna, pintora com ell. L'espera ha valgut la pena. A “El regal de reis”, molt emotiu, una dona i el seu marit es venen allò que més s’estimen per recollir uns quants diners i comprar-li a l’altre alguna cosa maca. Un dia és un dia. El final és sorprenent. “L’habitació moblada”, amb un pobre home seguint el rastre de la seva xicota desapareguda, també m’ha commogut força. Hi ha alguns temes que Henry tracta en més d’una història, com l’intent d’aparentar i voler ser algú que no s’és (“El comte i el convidat al casament”, “De pas per l’arcàdia” i “Mentre l’automòbil s’espera”. Sovint, les aparences enganyen.

L’escriptor nord-americà també ens parla de malentesos amorosos (a “Per missatger” i “L’alegre mes de maig”) i de la falta de memòria d’algunes persones que, l'endemà de casar-se, ni se’n recorden que han passat per la vicaria (és el cas de “L’amor d’un corredor de borsa atrafegat” i “Des del pescant”). El llibre acaba amb “La veu de la ciutat”, en què el narrador es pregunta quina és la veu de Nova York. Vol saber què li diu la ciutat als seus habitants. Tots els contes estan escrits amb un estil senzill i distès i quasi sempre t’acaben robant un somriure. O. Henry és el pseudònim de William Sydney Porter, que al llarg de la seva vida va escriure més de 600 contes. Viena l’ha publicat per primer cop en català. Un llibre molt recomanable.

“Doncs en Big Mike és amic meu. En influència al barri no li arribo a la sola de la sabata; però en Mike és tan bon amic d’una persona senzilla o pobra com d’algú important. Avui me l’he trobat a Bowery, i ¿saps qè ha fet? Se m’acosta, em dona la mà i em diu: “Andy, et vaig seguint la pista i veig que al treu tros de barri t’estàs fent l’amo. Estic molt content de tu. ¿Què vols prendre?”. Ell ha tret un puro i jo he demanat un whisky amb sifon. Li he dit que em caso d’aquí a dues setmanes i ell m’ha dit: “Envia’m una invitació, Andy, perquè així me’n recordaré de venir al casament”. És el que en Big Mike m’ha dit, i sempre fa el que diu”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: