A “El pont dels jueus”, el lector segueix la construcció del pont original a través del dietari escrit per Ítram, el fill d’en Prim. Se l’està llegint el mestre d’obres Pere Baró, a qui s’ha fet l’encàrrec de tornar-lo a aixecar, més segur, més fort. A “Paraula de jueu”, Baró comença a reconstruir el pont i, igual que el seu predecessor, també tindrà moltes dificultats, com el tancament de la pedrera de Banyoles, d’on s’extreia el material. El personatge clau és en Kim, un jueu de quinze anys que viu amb la seva besàvia, la Míriam, amb molt de pes dins de la comunitat. És decidit i té les idees clares, però mai ha sortit de Besalú i encara no és conscient què és capaç de fer. L’arribada a casa seva de Nissim Ben Rovèn, conegut popularment com El Girondí, ho canvia pràcticament tot. Nissim, que custodia un exemplar d’”El llibre de la creació”, l’ensenya a ser pacient i a jugar les cartes en el moment adequat. I se l’emporta a Barcelona...
La relació entre cristians i jueus no passa pel seu millor moment. La construcció del pont, però, s’acaba convertint en el principal símbol d’entesa entre totes dues religions. La força de les paraules, l’amor i el respecte acaben sent més forts que les adversitats. Es tracta de crear, de treballar els punts d’entesa, i de deixar de banda les diferències, per grosses que siguin. Sumar. Mai dividir. Aquesta entesa, liderada per en Kim i l’Ester, una noia cristiana, segur que també ens aniria molt bé en l’actualitat, on sovint la discòrdia s’imposa a la concòrdia. L’Ester treballava a l’Hospital de l’Almoina de Barcelona i en diverses cases del call jueu de la ciutat. L’Abraham Jucef, amic d’en Kim, i Frà Sebastià, confessor de la reina Elionor, també tenen pes en aquesta història que t’atrapa des de la primera pàgina. El 'costat obscur' l’encarnen en Guillem Sanfeliu (lloctinent del batlle de Barcelona) i l’Arnau Roig, el seu principal esbirro. No tenen límits.
Com tots els llibres de Gironell, hi ha una gran feina de documentació. Ell mateix explica que va començar a pensar en aquesta segona part, i a recollir material, tot just acabar la primera, just ara fa tretze anys. “Paraula de jueu” m’ha semblat un llibre positiu, que aposta pel diàleg i per l’enteniment, amb personatges propers i aventures emocionants. Una té lloc a prop de Granollers, on visc jo. M'ha fet gràcia. No tenen tanta incidència com a “El pont dels jueus”, però en aquest últim llibre també hi tenen cabuda alguns elements mitològics, com el Gòlem o el Numen. La narració és àgil i molt visual. No costa massa imaginar-se’n la pel·lícula. Molt recomanable.
“L’esbirro va esquinçar la túnica d’en Nissim d’un gest ràpid. La roba estava tan gastada que va cedir al primer intent i va deixar-lo mig despullat, amb les cames a l’aire i la butxaca interior que duia cosida a la túnica perfectament visible. Allà l’esbirro hi va trobar una bosseta de roba amb algunes monedes que, immediatament, va esmunyir al sarró, sense que el cap se n’adonés. Després de deixar en Kim també mig despullat, li va dir unes paraules en aquell idioma estrany al cap, que no apartava els ulls del camí. En sentir-ho, el cap es va girar cap en Kim i li va etzibar una puntada de peu, amb tanta força que el noi es va retorçar de dolor i no va poder contenir el xiscle agut amb el qual, des del fons del cor, expulsava també tota la ràbia i la impotència que sentia en aquells moments”.
"La força d’un destí"
"Strappo"
"El primer heroi"
"L’últim abat"
"L’arqueòleg"
"La venjança del bandoler"
"El pont dels jueus"
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada