dilluns, de gener 11, 2021

Atrapa la llebre (Lana Bastašić)


Hi ha moltes maneres de sobreviure després d’una guerra llarga i dura com la de Bòsnia. Des de dins; i des de fora de Banja Luka. La Lejla Berig, d’origen serbi, s’hi queda, després de ‘modificar-se'n’ el nom i el cognom. Es converteix en la Lela Beric, amb l’objectiu de passar més desapercebuda. Millor semblar bosniana i/o musulmana... La Sara marxa a Dublín, on viu amb la seva parella, en Michael. Tenen un alvocater que no dona fruits i un veí nudista, a la casa del costat.

La Sara i la Lejla són dues de les protagonistes d’”Atrapa la llebre”, de Lana Bastašić (Zagreb, 1986). El llibre, Premi de Literatura de la Unió Europea 2020, està traduït al català per Pau Sanchis Ferrer i publicat per Edicions del Periscopi. Té 274 pàgines. Es van conèixer quan eren petites i es van convertir en inseparables. Fins que un dia, l'amistat es va trencar de soca-rel. Va passar alguna cosa, que intuïm aviat, però que no descobrim fins a la part final del llibre. Ara, després de dotze anys sense cap contacte, la Lejla truca a la Sara –sempre ha tingut molta influència sobre ella, i tòxica- i li demana que la vagi a buscar a Mostar i l’acompanyi a Viena. Com si no hagués passat el temps. Li diu que allà es trobaran amb l’Armin, germà de la Lejla, que va desaparèixer quan era jove. La Sara n’estava ocultament enamorada. El noi es converteix en el seu punt en comú.

El llibre s’acaba convertint en un apassionant viatge per mitja Europa amb constants incursions a un passat recent i impossible d’oblidar. La Sara i la Lejla, però, ho recorden tot de manera molt diferent. Les coincidències són mínimes. En tots dos casos, però, els traumes continuen vius. La Sara, molt més patidora que la seva amiga, ha intentat sobreposar-se des de la llunyania. La Lejla, més despreocupada, des del 'pinyol' de tot. La Sara ho veu tot molt fosc i fins i tot li fa vergonya fer servir la seva antiga llengua. Totes dues van estudiar filosofia i lletres. La Sara escriu. De fet, ella és la narradora de la novel·la i en molts casos es dirigeix directament a la seva amiga, sempre amb la 'j' que va fer desaparèixer. Quan la recull a Mostar, la Lejla estava fent de cambrera. El títol té a veure amb la llebre que les dues amigues van a buscar juntes a un petit mercat, quan no es podien ni imaginar com acabaria tot entre elles. Es llegeix molt bé. Recomanable.

“El silenci es va tornar a ficar dins del cotxe, com un autoestopista incòmode que no se sap d’on ve, mentre corríem cap a Zagreb. Esperava que a la frontera passaria alguna cosa especial: que 
tindríem problemes amb els papers, hi hauria algun entrebanc en el cotxe, ens trobaríem mig quilo de cocaïna sota el seient o alguna cosa semblant. Al final, va ser força fàcil. Primer, Bòsnia havia intentat retenir-nos en aquell camp de blat de moro, enredant els cabells de la Lejla al voltant d’una tija morta, engolint-nos sota la vegetació estèril. I ara ens escopia a través de la duana, sense més”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

2 comentaris:

XeXu ha dit...

No és una lectura fàcil i segurament s'entén més si ets bon coneixedor del conflicte dels Balcans. A mi em va agradar, sense més. La relació que s'estableix entre les dues em va costar una mica.

Jordicine ha dit...

M'ha agradat molt, XEXU. No és fàcil de llegir, però m'ha semblat molt interessant.