dimecres, de gener 20, 2021

Simfonia de tardor (Vicenç Llorca)


Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és una aposta segura. Crec que sabria reconèixer un dels seus llibres, d’entre un centenar, encara que no estigués signat. El seu estil és únic i inconfusible. Un amor pur i total sempre ho impregna tot, de la primera a l’última pàgina. Amb “Simfonia de tardor” tanca la trilogia que completen "Tot el soroll del món" (2011) i "Aquell antic missatge de l'amor" (2018). Està publicat per Columna Edicions i té 189 pàgines.

Com va fer en les seves dues novel·les anteriors, l’autor reivindica les segones oportunitats, amb dos personatges que ja estan a la tardor de les seves vides. Són en Marc, músic gironí, i l’Emma, el seu amor de joventut, que apareix del no-res per tornar a entrar de ple en la seva vida. Després de divorciar-se, en Marc s’havia instal·lat a Organyà, on treballa en una simfonia. Al llarg dels dies que estan junts, els dos protagonistes filosofen sobre la felicitat i l’art, debatent quina està al servei de l’altre. A més a més, cavil·len sobre la fe en Déu, sobre els lars -petits déus protectors de la casa o de la llar- i parlen molt de música. Ella toca el violí i també té un gran prestigi dins de la professió. Quan eren joves, en Marc li va regalar a l’Emma un llibre de Plató, que inclou “El banquet” i “Fedre”. Com escriu l’autor, “L’amor també perdura a través dels llibres que compartim”.

La novel·la, escrit amb una estructura simfònica -en quatre moviments-, és un homenatge als músics, en general; i a la simfonia “Primavera” de Schumanm, en particular. L’Emma és la Clara Wieck del nostre protagonista. El seu és un amor incondicional, d’entregar-se sense esperar res a canvi, de saber donar les gràcies per plaer, quan toca: a la parella, a la vida i al mateix amor. Amb el seu estil noble, delicat i poètic, Llorca també menciona “El cant dels ocells”, de Pau Casals. Aquest cop col·loca els personatges a l’Alt Urgell, sobretot a Organyà, i també a Andorra, deixant clara la seva passió per la natura. No es parlava tant d’Organyà des de les “Homilies”! A “Tot el soroll”, l’acció passava a la República Dominicana i a “Aquell missatge”, a Nova York. La història d’en Marc ens arriba de boca d’un bon amic seu, coincidint amb la seva desaparició voluntària.

“Què és l’amor? Vet aquí la gran pregunta. La resposta... en la pròpia vida. L’amor s’ha de recórrer. Ha de succeir. Dit d’altra manera, hem d’acceptar ser per poder viure’l. Trobar-lo? Més aviat ell ens troba a nosaltres. És un misteri, com el de la creació o el de la nostra creació. Per això és apassionant, irrepetible, total. L’únic que tenim clar és que la vida no és vida sense haver-lo palpat, experimentat... Ens fa humans. Millor, humans que miren el foc dels déus per uns instants, per uns instants d’eternitat. La resta és la prosa, atenuada per altres formes amoroses com l’amistat, la concòrdia, la solidaritat...”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: