dimecres, de setembre 09, 2020

A propósito de nada. Autobiografía (Woody Allen)


Soc fan incondicional de Woody Allen (Brooklyn, 1935) des de temps immemorials. No em perdo cap de les seves pel·lícules. N’hi ha de molt bones i d’una mica menys bones, però, per a mi, totes estan per sobre de la mitjana del cinema actual. Per aquest motiu, no he dubtat ni un segon a llegir la seva autobiografia, titulada “A propósito de nada”. Està publicada per Alianza i té 440 pàgines. La traducció és d’Eduardo Hofman.

Al llarg de més de sis dècades, Allen ha fet una cinquantena de pel·lícules. En el llibre en fa un bon repàs, en dona la seva opinió i parla de les actrius i actors que hi van treballar. De quasi tots en diu coses bones. A més a més, explica la seva experiència fent guions de ràdio i de televisió, escrivint obres de teatre i també articles per a The New Yorker. Més enllà de la seva feina, fa un interessant resum de la seva vida, des que era ben petit, fins a l’actualitat. Es va casar molt jove, amb només 21 anys. El matrimoni amb Harlene Rosen no va funcionar. Tampoc el que va contraure posteriorment amb Louise Lasser. Va encertar-la a la tercera. Amb la seva actual esposa, Soon-Yi Previn, fa 23 anys que estan junts. Amb Diane Keaton va tenir una bonica història d’amor. La seva relació amb Mia Farrow va passar del cel a l’infern sense ni adonar-se’n. No sabia que mai va arribar a viure amb ella. Cadascú estava a casa seva, sense comprometre’s més del compte.

La part més sucosa i esperada del llibre és quan parla, precisament, de la seva relació amb Mia Farrow, la qual no queda massa ben parada. Això sí, s’hauria de llegir, també, la seva versió. Quan va saber que s’havia embolicat amb la Soon-Yi, una de les seves filles adoptives, l’actriu va denunciar Allen per, segons ella, haver violat a la seva filla menor i retardada. La noia tenia 21 anys i, amb el pas del temps, ha quedat demostrat que és intel·ligent i responsable. Amb el director de cinema es porta 35 anys. Farrow també va denunciar Allen per haver abusat sexualment d'una altra de les seves filles, Dylan, quan tenia set anys. Mai ha quedat demostrat. És més, totes les investigacions obertes, un munt, van donar-li la raó a ell. Molts anys després, un dels germans de la nena, Moses, va escriure que tot havia estat un muntatge de Farrow per venjar-se d’Allen. Segons ell, la seva mare era la reina de la manipulació, capaç de qualsevol cosa per aconseguir els objectius. Sense importar-li a qui fa mal.

“A propósito de nada” és un llibre divertit, en algunes fases. Allen, que sempre m’ha semblat un gran escriptor, ho explica tot amb molta prestància, esquitxant el relat amb alguns acudits cent per cent marca de la casa. La veritat és que te’l creus. Una de les pel·lícules d’ell que més m’ha agradat, i que diu que també és una de les seves preferides, és “Interiores”, protagonitzada, entre altres, per Diane Keaton, un drama familiar senzillament brutal. Imprescindible per als seus incondicionals.

“El ritual del casting no me gusta. Es así: yo estoy en la sala de casting y llega un actor nervioso que quiere conseguir el trabajo. Esa pobre persona tiene que aguantar que la miren de arriba abajo, que tal vez le hagan leer algo e interpretarlo. Yo no soy un experto en desenvolverme en sociedad y conocer gente no me gusta. Nunca consigo que el actor se largue de allí lo bastante rápido. Es habitual que la persona a la que van a presentarme la haya visto antes en alguna pel·lícula, de modo que ya sé si puede actuar. No tengo nada que decirle a ninguno de los que vienen. Lo cierto es que si no hacen nada desquiciado, como abalanzarse sobre mí con una navaja, tiendo a contratarlos”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

2 comentaris:

ricard ha dit...

Vaig gaudir molt de la lectura d'aquestes memòries. Però també trobo que s'estén massa en la seva defensa davant les greus acusacions de la Mia Farrow i no li cal.

Una abraçada.

Jordicine ha dit...

A mi m'ha semblat perfecte, RICARD. És un tema molt sucós.