divendres, de desembre 15, 2006

Comentari 'Manderlay'. Nota: 8


Continua la reflexió

2005 / Director: Lars Von Trier / Dinamarca / Drama / 139 minuts / Intèrprets: Bryce Dallas Howard, Isaach De Bankolé, Danny Glover, Willem Dafoe, Michael Biteboul, Lauren Bacall, John Hurt / És la continuació de 'Dogville'. Forma part de la triologia 'Visiones de América', tot i que Von Trier mai ha viatjat als Estats Units. Després d'abandonar Dogville, Grace i el seu pare s'aturen a Manderlay, una plantació d'Alabama on els negres encara són esclaus, tot setanta anys enrere ja s'havia abolit l'esclavatge. Grace creu que ha d'intervenir i intenta canviar-ho tot. Una història que ens parla de l'esclavatge, de la segregació i de les seves conseqüències.

'Manderlay' és una pel·lícula molt espectacular, com 'Dogville, però està dues escales per sota. Una perquè és la continuació de la primera (i no sorprèn tant) i la segona perquè Bryce Dallas Howard ('La joven del agua') no brilla a l'alçada de Nicole Kidman. S'esforça, però és impossible oblidar la gran interpretació de l'australiana a la primera pel·lícula. Danny Glover, Willem Dafoe, Lauren Bacall i John Hurt aporten la seva experiència però, a excepció del primer, són personatges molt secundaris.

A nivell de decorat, Von Trier continua amb el minimalisme, amb l'austeritat, però les cases tenen algun element més que a 'Dogville', on a banda dels protagonistes no hi havia quasi res més. A 'Manderlay' hi veiem quatre fustes que formen l'estructura d'alguns habitatges i fins i tot alguns mobles bàsics que omplen una mica més la pantalla. Tot i així, l'ambientació s'apropa més a la d'una obra de teatre que a la d'una pel·lícula de gran pressupost. Aquí el més important són els protagonistes i les seves reflexions. El lloc on passa l'acció es secundari.

Von Trier dóna un pas més en el difícil món de les relacions personals (tractat magistralment a 'Dogville') i s'endinsa en el món del racisme, tot i que ho fa des d'un punt de vista diferent. El director es posa en el lloc dels negres que recelen dels blancs (en aquest cas de Grace) tot i que és ella qui els hi dóna la llibertat. La Grace intenta fer tot el possible per fer-los costat, però alguns, amb una visió una mica racista, entén que els ajuda amb una segona intenció. El desig sexual, amb la protagonista femenina sospirant pels cossos dels ex-esclaus, és un altre dels elements nous de la pel·lícula.

(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)

El final, molt inesperat, et fa replantejar tota la pel·lícula. Et demostra que, a voltes, les coses no són com semblen a primera vista. Hi ha gent que necessita que algú li digui què ha de fer; no saben o no volen decidir sense un ajut exterior. 'Manderlay' és una obra imprescindible, molt recomenable en tots els sentits. Això sí, s'ha de veure tranquil, molt tranquil, tota seguida, sense interrupcions, i amb la ment oberta i ganes d'aprendre.

L'apunt

Quí critica al crític? Jo per començar he de dir que no critico res; i menys en un món tan complicat com el del cinema. L'únic que faig és donar la meva opinió. I ho faig com a simple espectador, sense cap intenció de crear escola. Són les meves reflexions personals sobre la pel·lícula i res més. Abans feia els escrits a mà, amb paper i bolígraf, i els guardava en un arxivador, en una estanteria de casa. Ara, gràcies a les noves tecnologies, ho faig amb l'ordinador i els publico en aquest bloc. Res ha canviat. Tot continua igual. A més, vull deixar clar que són comentaris de cinema i no crítiques. Aquestes les deixo pels que viuen d'això; tot i que sovint és difícil entendre'ls. Moltes vegades es miren el melic i només elogien allò que no entén ningú: estrany com a sinònim de qualitat. Jo no he estudiat cinema, però sé què m’agrada i què no.

Cap comentari: