dissabte, de desembre 09, 2006

Coses: L'esmaixada


Els blancs també la sabem ficar, tot i que en Billy Hoyle (Woody Harrelson), alt, ros i fort, no va ser capaç. Sí que podia Sidney Deane (Wesley Snipes), més baix, negre i amb una elasticitat espectacular. Parlo de la pel·lícula 'Los blancos no la saben meter', on en Billy i en Sidney són dos grans juadors de bàsquet al carrer. L'únic problema és que en Billy no sap esmaixar i en Sydney, molt més llest que el seu company, se n'aprofita. Després de guanyar un '2 x 2', li diu que es juga la seva meitat del premi a que no és capaç d'esmaixar. En Billy, que està obsessionat amb aquest tema, cau a la trampa, no aconsegueix esmaixar i es queda sense ni un dòlar. Són amics, és veritat, però grans rivals. I els dòlars són els dòlars.

Davant de la pressió d'en Sydney, en Billy no va poder esmaixar, però jo sí, i de quina manera. Dijous 5 de desembre. 18 hores. Granollers. Agafo la pilota amb la mà esquerra, salto amb força, allargo el braç fins el cel i esmaixo el cèrcol amb una força inusual. M'hi quedo penjat uns segons i, ple d'il·lusió i de ràbia, torno a la terra. Espectacular. El meu fill ho va veure, però encara no s'ho creu. Era la primera vegada que em veia esmaixar... perquè era la primera vegada que ho feia. Primera esmaixada als 38 anys, increïble. No sé d'on vaig treure la força ni com ho vaig aconseguir, però no va ser una casualitat. Per què? Doncs perquè en vaig fer tres o quatre més, totes a una mà, amb l'esquerra, brutals. És el poder del ioga? Vaig esmaixar mentre levitava? Vaig créixer la nit de dimecres a dijous? Em van abaixar la cistella uns amics desconeguts? Ho he somniat tot?

Us prometo que el proper cop aportaré proves, no només paraules. Tinc preparada la màquina i completaré aquest escrit amb una bonica fotografia. Abans, però, m'haig d'acabar de recuperar, perquè l'esforç va ser monstruós. I tu, Billy Hoyle, n'has d'aprendre. Els blancs també la sabem ficar. 'In your face, man'.

Cap comentari: