Matar en nom de Déu no serveix d'excusa

Fotre un polvo pot sortir molt car. I parlo d'aquesta manera tan grollera perquè vull fer referència a 'Red State', la darrera pel·lícula de Kevin Smith. Quasi té 42 anys, però continua sent un nen! Després de dos fracassos -no em van agradar ni 'Vaya par de polis' (2010) ni '¿Hacemos una porno?' (2008)-, el de New Jersey torna amb moltíssima força.

Després de regalar-nos el seu humor més corrosiu -'Clerks' (1994) n'és el millor exemple-, aquest cop Smith s'ha decantat per un cinema seriós, tot i que amb un parell de pinzellades de l'humor que sempre l'han caracteritzat, sobretot cap al final. La primera part ÉS MOLT DURA. I ho poso en majúscules. Després lligo temes i explico perquè. La segona, plena de trets, és adrenalina pura, al més pur estil de Robert Rodríguez i Quentin Tarantino, a qui va encantar la pel·lícula. "Em torna boig", va dir després de veure-la.

El principal protagonista de 'Red State' és Abin Cooper, a qui dóna vida Michael Parks. Per cert, aquest actor sortia a les dues parts del projecte 'Grindhouse' (2007), dirigit per Tarantino i Rodríguez! Suposo que el fet que Smith l'hagi escollit per a aquesta pel·lícula no és una casualitat. Aquí dóna vida al líder d'un grup religiós extremista que té als homosexuals en el seu punt de mira... i mai millor dit. Segons sembla, aquest personatge està inspirat en Fred Phelps, líder de l'Església Baptista Westboro.

Per què fotre un polvo pot acabar sortint tan car, i no parlem de diners? Doncs perquè els tres adolescents que esperen tenir una nit de sexe boja amb una dona veterana (han quedat per Internet) les passaran ben putes. Mentre escric aquest post em ve al cap la pregunta que un d'ells deixa caure als altres dos mentre es desplacen en cotxe per l'Amèrica profunda: "I si es pensa que som homesexuals, els tres junts, en la mateixa habitació?" A priori, sembla no tenir lògica, però vaja si la tindrà... Premonitòria, sens dubte. I no explico més.

ODI TOTAL CAP ELS HOMOSEXUALS

Smith sap transmetre l'odi de Cooper i de la seva comunitat cap als homo-sexuals. També ajuda que Parks faci una gran paper, igual que Melissa Leo ('The Fighter', 2010), que s'encarrega d'interpretar Sara, la dona del predicador. Leo aconsegueix que odïis el seu personatge des d'un primer moment. Mai entendré que alguns matin en nom de Déu! Una de les filles la parella, interpretada per la guapíssima Kerry Bishe -és la que surt al cartell de la pel·lícula-, no ho té tan clar com els seus progenitors. És més humana. La resta de la seva església té un odi profund cap els homosexuals i matarà tots els que pugui.

La segona part de la pel·lícula és una lluita sense treva entre els seguidors de Cooper i un escamot de la policia, liderat per Joseph Keenan, a qui interpreta John Goodman. Els seus caps li demanen que dispari a matar! No ha de quedar ningú viu, ni nens, ni joves ni adults. Sobren les preguntes. A més, la televisió més propera està a cent milles. No hi ha testimonis. Si queda algun, ja el matarà l'Estat "amb amabilitat".

El gag de les trompetes celestials -se'ns està obrint el cel de Caleb!- i el de Cooper a la presó son francaments bons i, a més a més, serveixen per rebaixar la tensió, que arriba a nivells altíssims. Són dos escenes al més pur estil d'Smith que, lògicament, deixa el seu segell per allà on passa. Molt recomanable, de veritat.

'FAMÍLIA' (BA JIN)

Ha sortit per primer cop en català, tot i que és un llibre de l’any 1931. Se n’ha encarregat l’Editorial Viena, amb traducció d’Eulàlia Jardí. Em refereixo a ‘Família’, escrit pel xinès Ba Jin. Té 382 pàgines i ens explica, fil per randa, la desintegració d’una família tradicional. Es tracta dels Gao que, abans d’enfonsar-se, aconsegueixen un repte de molt prestigi en aquells temps: viure quatre generacions sota el mateix sostre.

Jin retrata, amb molt luxe de detalls, l’ambient asfixiant de la família Gao, amb un avi que no admet cap rèplica. Ell ho decideix tot; i la resta obeeix. Els tres principals personatges de la novel·la són tres germans: Juexin, Juemin i Juehui. La revolució familiar la lidera aquest últim, conegut també com Germà Tercer. El Segon (Juemin) encara no té clar si cal trencar amb les normes històricament establertes. Fins al moment, Juexin (o Germà Gran) ha fet tot allò que li ha demanat l’avi, fins i tot renunciar a casar-se amb la persona que estimava.

Els aires de canvi arriben des d’Occident, gràcies a l’escola de llengues estrangeres on estudien els dos germans petits. Això d’embenar els peus de les dones (perquè no els creixin) és part d’un passat que s’ha d’oblidar quan abans millor. Hi ha coses més interesants que el Mahjong, un joc de fitxes que ocupa la vida dels més grans hores i més hores. Les dones ja poden portar els cabells curts i, fins i tot, matricular-se escoles mixtes. La Quin, cosina dels tres germans, està emocionadíssima, tot i que els canvis potser li arriben massa aviat.

‘Família’ és un llibre costumista, molt ben escrit, que ens dibuixa la diferència de classes que hi havia en l’època. Els Gao tenen privilegis i més privilegis, mentre que els seus criats pateixen les seves ires. Van néixer en el pitjor lloc, en el pitjor moment. Juehui sembla estar enamorat d’una de les seves serventes, però sap que no podrà portar el seu amor a cap lloc. Hi ha senyors i criades i els camins d’uns i altres no poden acabar juntant-se.

En el Prefaci de la desena edició, dedicat a un cosí, Ba Jin (que reconeix moltes similituds amb Juehui) escrivia: “La vella família tradicional s’està extingint. He vist com dia rere dia s’encamina cap a l’esfrondament. És una tendència que no té aturador, decidida per les cinscumstàncies i l’evolució de la societat. Això és el que jo crec i em dóna força per reclamar la pena de mort per a una institució irracional. Vull proclamar el meu J’accuse contra el règim moribund. I no puc oblidar que, fins i tot en ple declivi, continua causant víctimes”.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.