Del natural (Martí Domínguez)

Soc més lector de novel·la que d'assaig, però he gaudit molt llegint "Del natural", l'últim llibre de l'escriptor valencià Martí Domínguez (1966). És el III Premi Bones Lletres d'assaig humanístic, té 344 pàgines i l'ha publicat Edicions 62. L'autor fa un ampli recorregut per la història de la pintura, amb la percepció de la natura com a principal fil conductor. Es recrea en la vida dels artistes i també en les seves principals obres, que explica d'una manera personal i didàctica. Molt recomanable.

Com que no soc un gran expert en pintura, he après un munt de coses. Per exemple, que Giotto és el primer que dota les seves obres de versemblança. Hi ha un abans i un després de quan va dibuixar una ovella jove sobre una roca amb una pedra. Domínguez reivindica la contemplació de la natura com a base dels impulsos creatius. De vegades, escriu, es miren les obres d'art sense conèixer res de la seva història ni dels elements que les conformen. Té tota la raó. Les roses, per exemple, al·ludeixen a la puresa de Maria, i l'aquilègia al dolor pel sacrifici del seu fill. Són símbols marians, visibles en pintors com Bernardino Luini. Al cristianisme, la simbologia de la papallona és l'emblema de la resurrecció.

A "Del natural" també ens parla de les muntanyes de Sainte-Victoire, pintades infinitat de vegades per Cézanne, i de les dones de Gauguin, que va marxar a la Polinèsia després de deixar abandonada a la seva família. Per cert, Van Gogh va tallar-se un tros d'orella després d'una discussió amb el mateix Gauguin. M'ha cridat l'atenció que el narcís representi la bellesa que es panseix ràpidament. Els poetes van imaginar que Narcís, un nen preciós, va caure en una font i es va ofegar mentre contemplava, amb massa ganes, la seva pròpia bellesa. De Goya en destaca que va ser el primer a denunciar els horrors de la guerra; i de Coubert que va revolucionar-ho tot amb "L'origen del món", la representació del sexe femení en primer pla. Un llibre brillant i amb una bibliografia quasi infinita.

"Giorgio Vasari, el gran historiògraf de l’art del segle xvi, autor de Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes (1542- 1550), assegura que Giovanni Cimabue va descobrir Giotto quan acabava de dibuixar un corder sobre una roca amb l’ajuda d’una pedra. A Cimabue el va impressionar la versemblança, l’acurada realització, i el va prendre com a deixeble. La singladura humana té aquestes coses: aquell nen, fill de pastor, amb el qual va ensopegar per casualitat Cimabue, havia reproduït com ningú l’animal covat de la litúrgia cristiana, i per aconseguir-ho no havia hagut de fer res més que fixar-se en una de les ovelles del ramat patern i dibuixar-la el més fidelment possible". 

Altres llibres comentats de l'autor: "El fracassat", "La sega", "L'assassí que estimava els llibres", "L'esperit del temps i "Mater". D'ell també he llegit "Les confidències del comte de Buffon" i "El somni de Lucreci".

@Jordi_Sanuy

Todo vuelve (Juan Gómez-Jurado)

"Todo vuelve" és la continuació de "Todo arde" i la setena novel·la del conegut com a 'Universo Reina Roja', que completen "El paciente", "Cicatriz" i la trilogia "Reina roja", "Loba negra" i "Rey Blanco". Juan Gómez-Jurado (Madrid, 1977) té molt clara la fórmula de l'èxit: capítols breus, frases curtes, llenguatge col·loquial i acció per donar i per vendre. El llibre té 598 pàgines, que es llegeixen amb avidesa, i l'ha publicat Ediciones B.

El retrobament del lector amb l'Aura Reyes, la Mari Paz Celeiro (coneguda com Emepé) i la Sere Quijano no s'ha fet esperar massa; i respon a les expectatives. Més focs d'artifici. Les tres dones, cansades de perdre, continuen lluitant contra tot i tothom. Per a elles, res no és impossible. Cada obstacle es converteix en una nova motivació. Una executiva, una exlegionària i una hacker que es converteixen en un problema per a més d'un. La història -n'explicaré ben poques coses, comença en una presó d'alta seguretat on quatre internes perilloses intenten assassinar a l'Aura. Ella necessita continuar amb vida deu minuts més... i potser se'n sortirà. Ha de recuperar a les seves due filles.

La Cris i l'Alex estan a càrrec de la Mari Paz, que es desviu per elles. Quan la necessita, pot comptar amb la Sere. A "Todo vuelve", les nostres heroïnes han d'intentar trobar un maletí que vol tothom, amb un valor incalculable. Elles no saben què hi ha a dins ni quin dels grups que les persegueix és més perillós. Ja arribarà el moment de triar. Entre alguns capítols, l'autor afegeix paràgrafs d'un misteriós document que, si algun dia es publiqués, podria ensorrar a moltes persones importants, de les que remenen les cireres en aquest món podrit i cruel. Però l'Aura, llesta com una fura, segur que tindrà algun pensament brillant que ho farà volar tot pels aires. Queda clar, que el 'Universo Reina Roja' no s'acaba aquí. El bo d'en Juan té recursos il·limitats i corda per estona. Felicitats!

"Todo lo que Aura Reyes pretende es continuar con vida diez minutos más. 

No es tarea fácil. 

Si tuviera que apostar, la propia Aura —cuya especialidad es el cálculo de riesgos y beneficios— pondría todo el dinero en contra de la débil figura acorralada en una esquina del patio de la cárcel. Al fin y al cabo, las otras son cuatro, son más fuertes que ella y Aura nunca ha sabido defenderse demasiado bien. 

No hay testigos, algo de lo que el funcionario de guardia se ha asegurado. Nadie vigilando en los muros, las cámaras están apagadas. Tan sólo un desierto de cemento sediento de la sangre de Aura, que gotea de su nariz rota y empapa la línea amarillenta que marca el final del campo de baloncesto".

@Jordi_Sanuy