El protagonista de la història és en Samuel, un professor de lingüística, solter, que viu a Barcelona. Actualment, dóna classes sobre autors alemanys, com Goethe, Herman Hesse o Kafka, que va escriure en alemany tot i ser txec. El professor reflexiona amb els seus alumnes sobre alguna de les seves obres. No són les úniques referències de la novel·la. Més tard en repassarem d’altres; també de musicals i de pictòriques. Podríem dir que en Samuel és un home que no passa pel seu millor moment. No té parella, ha deixat de buscar-ne, i viu el seu dia a dia sense fer-se massa preguntes. Està sol, acomplexat i amb por de morir i que no el trobi ningú. Té una vida marcada per la rutina i la solitud.
En Samuel està convençut que l’Any Nou li portarà “verbs passius i no gaires moments en cursiva”. Fins que un gat de carrer, que acaba batejant amb el nom de Mishima, entra inesperadament en el seu pis. La seva primera intenció és fer-lo fora, però gràcies al felí, la seva vida fa un gir de 180 graus. Coneix al seu veí Titus (de qui no en sabia res), a Valdemar (que sempre porta amb ell un manuscrit que es diu “La cara oculta de la Luna”), a una simpàtica veterinària i, sobretot, torna a trobar-se amb la Gabriela... trenta anys després! Fins ara, en Samuel creia que les 650.000 hores de vida que tenia al davant –fent un capmàs- se li farien llargues, molt llargues. Ara potser n’hi faltaran un munt!
UN PETÓ DE PAPALLONA
Fa una eternitat, quan tots dos eren petits, la Gabriela va fer-li un petó de papallona, amagats a sota d'una escala. Li va demanar a en Samuel que tanqués els ulls i va fregar-li la galta amb les pestanyes. Mai no ho ha oblidat. Se’n recordarà també ella? “Amor en minúscula”, que té 297 pàgines, és un llibre divertit, senzill i, sobretot, molt tendra. Ja és un èxit de vendes als Estats Units i a Alemanya, i és previst que s’acabi publicant en una vintena de països. Està publicat per Suma de Letras i es llegeix d’una tirada. Jo el vaig començar i no vaig ser capaç de deixar-lo... fins que el vaig acabar. L’autor intenta dir-nos, i ho aconsegueix, que de vegades l’amor s’amaga en els detalls més petits.
Indirectament, “Amor en minúscula” també acaba sent un homenatge a les persones que escriuen i que llegeixen. En Titus és un redactor que acobla coses d’aquí i d’allà per fer llibres que m’atreviria a definir com de “consum ràpid”. També escriu en Valdemar, molt fan de la teoria de la conspiració. No es va creure ni que l’home arribés a la Lluna! Miralles també fa referència al nobel japonès Kawabata i al rus Andrei Kurkov. El quadre “El caminante sobre el mar de nubes”, de David Friederich; la pel·lícula “The Misfits” (amb Clark Gable, Marilyn Monroe i Montgomery Clift); i “El gondolero veneciano”, de Mendelssohn, també apareixen al llibre, molt recomanable.
Per cert, la presència del gat i la vida solitària d'en Samuel m'han fet pensar en Murakami. Els gats sempre han estat una constant en l'obra del sensacional escriptor japonès.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
