'Bonsái': El fracàs està subestimat

¿Què pensaries si en el primer minut d'una pel·lícula el narrador et diu com s'acaba? D'entrada, no sembla una bona idea, però és el que fa, i li funciona, Cristián Jiménez, director de 'Bonsái'. "Al final, Emilia muere y Julio se queda solo". Ho deixa anar i es queda tan panxo! Caldrà seguir a aquest xilè que, pel que sembla, aposta per un cinema lluny dels clixés habituals.

L'únic problema que li trobo a Jiménez és que s'agrada... i de vegades es nota. Intenta ser massa original i potser no cal. A 'Bonsái' ens explica la història d'en Julio, en el moment actual i vuit anys després. De fet, la pel.lícula avança i retrocedeix aquests vuit anys unes quantes vegades. Quan és més gran no té parella estable i intenta publicar una novel·la, sense massa èxit. De jove és un estudiant de literatura que llegeix Proust, Flaubert i Macedonio Fernández. A la nit, al llit, ho fa en veu alta, per a la seva parella. En aquest punt em va recordar 'The reader', de Stephen Daldry.

A Julio l'interpreta, i molt bé, Diego Noguera. A ella, que només la veiem de més jove, li dóna vida una expressiva Nathalia Galgani. Igual que el seu company, també fa un paperàs. No explicaré massa cosa més. L'únic que vull dir és que un dels contes de Macedonio, concretament 'Tantalia' els canviarà la vida. Potser més a l'Emilia... L'altre personatge destacat d'aquesta pel·lícula intimista és Bárbara (Gabriela Arancibia), l'amiga inseparable de la parella protagonista. Correctíssima també!

Com diu el mateix cartell, és una història d'amor -i de desamor-; de llibres, molts llibres; i de plantes... com a mínim dues, la segona un bonsái. No és una comèdia, ni molt menys, però Jiménez li dóna alguns tocs d'un humor molt pintoresc. Tota la pel·lícula és pintoresca, molt més a prop de la ficció que de la realitat. En alguns moments li he vist coses del gran Michel Gondry. És un pèl lenta, és veritat, però ho és perquè es fixa en el detalls, sempre importants. Em quedo amb un dels missatges que deixa: "Hi ha coses que tenen valor perquè no serveixen per a res".

'HONRARÁS A TU PADRE' (GAY TALESE)

He disfrutat amb 'Honrarás a tu padre', del nord-americà Gay Talese (Nova Jersey, 1932) . Per a mi, és un llibre imprescindible. Darrerament, en castellà el va publicar Alfaguara, concretament el mes de maig del 2011, tot i que no l'he pogut llegir fins aquest estiu. El llibre, però, és de l'any 1971. La CBS en va fer diverses minisèries i, més endavant, va inspirar 'The Sopranos'. Té 613 pàgines i s'ha de llegir amb atenció perquè el rosari de noms de mafiosos i els salts temporals són constants.

Talese, que fa un parell d'anys va presentar el llibre a 'Els Matins' de TV3 -anava elegantíssim, amb barret inclòs com sempre-, ens regala una història extraordinària. Una història basada en fets reals, que quedi clar: la de la família del mafiós Joseph Bonnano que, al llarg de molts anys, va tenir un grandíssim poder als Estats Units. Tot comença una nit d'octubre del 64 quan, suposadament, dos gàngsters van segrestar-lo, quedant fora de la circulació un any llarg. El van segrestar o s'amagava? Aquesta és una de les preguntes que continuen a l'aire.

El llibre és un compendi de noms. Dóna la sensació que Talese no se'n deixa ni un. Explica l'estructura de la Màfia, les lluites de poder i totes les guerres entre famílies, amb un munt d'assassinats fraternals inclosos. Molts secrets deixen de ser-ho gràcies a la seva ploma. L'altre gran protagonista, a banda de Joseph Bonnano, és el seu fill Salvatore, que té un respecte total pel seu pare. Potser li hauria agradat guanyar-se la vida d'una altra manera, però la sang obliga. També és molt interessant veure com pateix la dona de Salvatore -conegut amb el diminutiu de Bill- que, tot i ser filla de personatges del mateix ram, sempre intenta apartar-se de les activitats del seu marit. L'únic que vol és protegir als seus fills, que potser tampoc no ho tindran fàcil.

El millor del llibre és l'epíleg, en el qual Talese explica com es va apropar a la família Bonnano i les relacions que ha tingut amb Joseph, Salvatore i molts d'altres. En la contraportada del llibre es fa servir la paraula 'infiltrar', però el nord-americà, tot un mestre del que es va anomenar el 'Nou Periodisme', el que realment va fer és crear un vincle afectiu amb ells, explicant-los des del primer dia, segons escriu, que volia publicar un libre sobre ells, amb la Mafia italiana als Estats Units com a rerafons.

"Si no tuviera los recursos de su padre para respaldarlo, es posible que estuviera mucho mejor, o mucho peor, eso dependía del punto de vista de cada uno. Bill creía que podía ganarse la vida por su cuenta, aunque sospechaba que en el mundo legítimo se encontraba en una tremenda desventaja. Con ese apellido y una educación incompleta, era probable que tuviera que empezar desde abajo, sin contar con amigos influyentes de la familia que lo ayudaran a escalar posiciones". Un peix que es mossega la cua.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.