Els Coen contra tot i tothom

M’agraden molt els Coen. He vist totes les seves pel·lícules. Des de “Blood simple” (1984) a “¡Ave, César!” (2016). Trenta-dos anys sense perdre’ls la pista. Hi ha títols millors i pitjors, però la majoria estan per sobre de la mitjana del cinema actual. “¡Ave, César!” no ha rebut crítiques gaire positives, però té coses força bones. Ho critica pràcticament tot. De vegades, però, la sàtira és massa superficial. Posa el peu al coll, però l’acaba traient.

El millor d’aquesta pel·lícula és el repartiment, encapçalat per George Clooney, que ja havia treballat amb els Coen a “Quemar después de leer” (2008), “Crueldad intolerable” (2003), “O Brother!” (2000) i “Barton Fink” (1991). Aquí, Clooney és el protagonista principal d’una superproducció de romans que estan rodant uns grans estudis, als anys 50. El segresten i tot queda aturat per un temps. Al màxim responsable dels estudis l’interpreta Josh Brolin. Tenen papers curts però molt divertits Tilda Swinton (que interpreta a dues germanes periodistes), Channing Tatum (que es marca un ball espectacular, vestit de mariner) i Scarlett Johansson, en el paper d’actriu nedadora, una mena d’Esther Williams, per entendre’ns.

Ralph Fiennes, la incombustible Frances McDormand (esposa de Joel Coen), Jonah Hill, Christopher Lambert i Wayne Knight també tenen els seus minuts de glòria. La pel·lícula critica el vell Hollywood, els actors estrella, el periodisme fonamentat en la cultura del rumor, la religió i qualsevol cosa que faci falta... La trobada del director dels estudis amb representants de diferents religions per saber si Jesús queda ben retratat a la superproducció és brutal. Una autèntica farsa, divertida i que, a més a més, convida a la reflexió.

"UN DÍA PERFECTO"

L’últim títol de Fernando León de Aranoa, basat en una novel·la de Paula Farias, denuncia la inutilitat de la guerra i l’excés de burocratització d’organitzacions com Nacions Unides. Una cosa tan senzilla com treure un mort d’un pou per poder potabilitzar l’aigua es converteix en un problema sense fi. El grup de cooperants que ho intenta, molt heterogeni, no acaba d’entendre res.

Al capdavant d’aquest gran repartiment internacional hi ha la Mélanie Thierry (Sophie), Benicio del Toro (Mambrú), Olga Kurylenko (Katya), el gran Tim Robbins (B) i Sergi López (Goyo). Tots ells volen ajudar als refugiats mentre puguin. Després, tornaran cap a casa. En un món sense esperança, una simple pilota de futbol pot fer feliç a un nen i a la seva colla. “Un día perfecto” deixa clar que qualsevol acció, per simple que pugui semblar, s’acaba convertint en una missió impossible. La irracionalitat dels que manen acaba minant la moral dels cooperants. Malgrat tot, intenten resoldre els problemes que dificulten la vida dels ciutadans... com la mateixa falta d’aigua.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy