color de llet (nell leyshon)

catorze anys. cabell del color de la llet. una cama esgarrada. són trets que defineixen la mary. viu amb el pare, la mare, l’avi i les seves tres germanes. en una granja de l'Anglaterra rural. és l’any mil vuit-cents trenta-un. ella és la protagonista del llibre “color de llet”. està escrit per nell leyshon (glastonbury, Anglaterra, 1962). la traducció és de Jordi Martín Lloret. està publicat per angle editorial.

la mary està acostumada a obeir. a treballar des que s’aixeca fins que se’n va a dormir. el seu pare és un dèspota i no la deixa ni respirar. ni a ella ni a les seves germanes. hauria volgut tenir fills. però li van arribar quatre filles. la mare tampoc no es preocupa massa d’elles. van brutes i s’alimenten de pa i formatge. luxes ni un. amb l’avi sí que la mary hi té una relació especial. sempre es preocupa per ell. per la resta de la família només fa nosa. la nena diu tot el que li passa pel cap. sense pensar-s’ho dues vegades. no té cap filtre. de vegades pot semblar que té la intenció d’ofendre. res més lluny de la realitat. diu les coses pel seu nom. no valora les conseqüències. és d’una lògica implacable.

escric aquest post sense majúscules. amb molts punts i seguits. amb poques comes. és com ho fa la mary en el seu diari personal. és el vicari del poble qui l’ensenya a llegir i a escriure. tot va molt ràpid. no explicaré per què. la nena disposa del temps just per aprendre les minúscules. poc més. en té suficient. no coneix ningú que hagi arribat tan lluny com ella. ha de marxar. la situació és insostenible. la mary estava servint a casa del vicari. obligada pel seu pare. volia treure-se-la de sobre. preferia els diners del religiós a la companyia de la seva filla. “color de llet” és el diari que escriu la mary. no sabem ben bé des d’on. ho descobrim al final del llibre. és molt amè. fàcil de llegir. té 191 pàgines.

el personatge de la mary cau bé des del començament. per la seva valentia. per acceptar les coses com vénen. per no jutjar als altres gratuïtament. també per dir tot el que pensa. al començament li falta plantar casa al poder establert. fins que es passa de la ratlla. la nena genera simpatia. però també frustració. costa acceptar que els altres la tinguin tan poc en compte. i que la facin servir pels seus propis interessos. sigui com sigui, es converteix en un personatge inoblidable. “color de llet” és un llibre diferent. curt. ple de diàlegs. estan escrits per la mateixa mary. amb un final contundent. molt recomanable.

“digues-li a l’edna que jo t’he dit que et vull aquí.
entesos. però vaig a buscar-li alguna cosa per menjar.
no vull menjar. seu aquí. va assenyalar la cadira.
no m’agrada seure durant el dia, senyora. tinc les cames massa plenes de vida.
i no et canses mai?
quan em canso me’n vaig a dormir.
fas que tot sembli molt senzill.
és que ho és.
tant de bo tinguessis raó. el meu marit ha sortit?
sí, vaig respondre. diu que la cuidi a vostè i que la faci menjar perquè diu que no menja gaire. diu que últimament no té gaire gana.
llavors val més que vagis a buscar-me alguna cosa per menjar. i ja que vas a la cuina digues a l’edna que he demanat que et deixi quedar-te amb mi”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy